Nou episodi en l’ofensiva judicial contra la immersió lingüística. En una interlocutòria, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya apunta que cal garantir el castellà com a llengua vehicular, no només per al nen que ho demana, sinó “per a tota la classe” en la qual estigui matriculat l’alumne.

La resolució del TSJC complementa l’anterior sentència del Tribunal Suprem, que establia que cal donar resposta a la petició de les famílies que demanen l’escolarització en castellà. Fins ara, el departament d’Ensenyament ofereria una atenció individualitzada en aquests casos, però la nova resolució argumenta que amb això no n’hi ha prou.

“La necessària adaptació del sistema d’ensenyament lingüístic a la consideració del castellà com a llengua vehicular [ha d’ampliar-se] a tota la classe o unitat escolar de la qual forma part l’alumne”, afirma la interlocutòria. I afegeix: “allò acordat afecta l’alumne juntament amb els seus companys”. Si s’apliqués aquesta doctrina, això significaria acabar amb l’essència del sistema educatiu català, que no és altra que la de no separar els alumnes per raó de llengua tal com estableix la Llei d’Educació de Catalunya.

EL GOVERN NO L’ACATARÀ

“És impossible canviar la llengua del grup per un alumne”. Aquesta és la reacció de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, davant aquest nou atac al català. Rigau insisteix que el Govern no aplicarà la resolució del TSJC perquè espera que la resolució del recurs que ha presentat sobre l’anterior sentència del Tribunal Suprem sigui favorable a la Generalitat.

Rigau explica que aquesta nova interlocutòria del TSJC és una “mesura cautelar dictada a partir d’un procediment sobre el qual no hi ha sentència, però aquesta mesura i la resta del paquet ha estat recorreguda davant del Tribunal Suprem”.

La consellera d’Ensenyament lamenta que contínuament s’hagi d’estar defensant un model lingüístic que té 30 anys d’història, però remarca que el Govern no es cansarà de fer-ho. “Exprimirem al màxim el nostre dret de defensa”, assegura Rigau.

L’enèsima ofensiva judicial contra el model d’immersió lingüística contrasta amb el baix nombre de sol·licituds d’escolarització en castellà que va rebre la Generalitat per a aquest curs, que segons Ensenyament no supera la vintena.

Rigau recorda que tant la llei orgànica d’educació (LOE) com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) donen potestat a les escoles d’escollir el projecte educatiu i lingüístic que creguin convenient.

PP i C’s TRENQUEN LA UNITAT

Tots els partits, amb excepció de PP i Ciutadans, ja han expressat el seu suport a l’incompliment del Govern a la resolució del TSJC.

Esquerra demana, a més, que l’executiu “faci pedagogia per demostrar que el que realment cohesiona en aquest país és el model d’immersió lingüística”, mentre que Iniciativa assegura que es tracta d’una estratègia estrictament política. Per la seva banda, el PSC assegura que donarà suport al Govern en les accions que decideixi emprendre per recórrer i no aplicar la resolució.

Contràriament, el PP exigeix a Rigau que apliqui la resolució més enllà de presentar-hi un recurs, mentre que Ciutadans celebra la interlocutòria i assegura que “va en la línia” del que ells defensen.

Les escoles s’indignen davant la decisió del TSJC

Les escoles d’Horta-Guinardó s’han sumat a la postura de l’entitat Som Escola manifestant la seva “profunda indignació davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a tot el grup a rebre la classe en castellà si un alumne ho demana per via judicial”.

Segons apunten des de l’entitat, la sentència vol “desestabilitzar i crear sensació de conflicte discriminatori a les escoles”. En aquest sentit, els centres educatius reiteren que no hi ha conflicte lingüístic a les aules i que “no hi ha una població desatesa en els seus drets”.

Som Escola va més enllà i apunta que “de tot el volum de noves inscripcions als centres educatius de Catalunya només disset famílies han demanat l’escolarització en castellà per als seus fills”.

Muriel Casals:  “És una mostra de comportament injust”

“Una mostra de comportament injust, absurd, poc democràtic i poc respectuós cap a un dels pilars de Catalunya”. Amb aquestes paraules defineix Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, la recent resolució del TSJC que estableix que cal fer tota la classe en castellà si un sol alumne ho demana.

L’associació, que fa més de 51 anys que es dedica a la promoció de la cultura catalana, fa temps que aposta per un Estat català per evitar “atacs com aquest”. En un acte a Santa Coloma de Gramenet, ciutat elegida perquè va ser la primera d’aplicar la immersió lingüística, Casals ha tornat a defensar l’escola en català.

En un hipotètic Estat independent, la presidenta d’Òmnium Cultural seria partidària que el castellà tingués una presència important, però evita pronunciar-se sobre si hauria de ser oficial. Casals ho considera una decisió política i argumenta que no li preocupa perquè “el castellà forma part del patrimoni català”.