PRESIDEIX L’EIX DE COMERCIANTS DE COR D’HORTA I MERCAT
Fa més de 50 anys va arribar a Horta on va obrir la joiera Horus situada al carrer Lisboa. Pare de tres fills, un d’ells també botiguer, dedica el seu temps a millorar l’activitat comercial del barri i la situació dels venedors.
La crisi econòmica està colpejant sobretot el petit comerç però Cor d’Hortai Mercat resisteix prou bé, quin balanç en fa?
Estem aguantant bastant bé perquè tenim la sort que la majoria de botigues dels carrers principals són petites i per tant, amb pocs empleats. A més, en la majoria d’elles el propietari és també el venedor i això redueix costos. Tot i que a Barcelona molts petits comerços estan tancat, al Cor d’Horta seguim mantenint obertes gairebé la totalitat de les botigues. De fet, si passeges pels carrers pots trobar-te dues o tres botigues tancades en tot l’eix i això no representa ni el 10% de la totalitat. Encara que costi anem aguantant i això és un bon senyal.
Quantes botigues conformen l’eix comercial?
En total són 270 botigues les que estan associades al Cor d’Horta. A part hi ha d’altres, és clar, però no són socis de l’eix perquè no volen pagar la cuotes de 27 euros al mes.
Quins punts a favor té pels comerciants el fet d’incorporar-se a l’Eix?
Fem passarel·les de moda, comerç al carrer, descomptes del 10% en la recollida d’escombraries per ser socis, tenim un servei que assessora als comerciants sobre temes legals,… bé, tenen un conjunt d’iniciatives de les que poden gaudir que els ajuden a tenir més clientela i a gestionar millor els seus negocis i en aquets moments això és molt necessari pel petit comerç.
Quin paper juga el Mercat d’Horta dins el teixit associatiu?
Aquí el mercat està totalment integrat al que és el Cor d’Horta. De fet és l’únic eix comercial de Baarcelona en el que el Mercat està integrat com a part de l’associació de comerciants. El Mercat té 70 parades i les comptabilitzem i les tractem com si fóssin del propi carrer. Tenen els mateixos avantatges i actuen de la mateixa manera que ho fan les botigues del carrer. Quan fem iniciatives comptem amb tots.
Després del videoclip o el calendari solidari, teniu previst engrescar-vos en alguna iniciativa més per promocionar l’eix?
De moment continuem promocionant el calendari i el videoclip en el que surten tots els comerciants ja que és molt recent. L’any passat vàrem fer només un calendari i vem destinar l’euro de cada venta a una ONG que proporciona aliments a les persones sense sostre i enguany, vàrem decidir incloure un DVD amb la cançó del Cor d’Horta. El que estem fent ara és incloure en aquest conjunt una samarreta, que costa 10 euros, i en aquest cas destinem els diners a Carrilet, una entitat a favor dels nens autistes.
Teniu també relació amb les entitats culturals del barri?
Sí, tenim una relació molt estreta. De fet, quan sorgeix alguna iniciativa per part d’alguna entitat el que fem des de Cor d’Horta és donar-li ressò i fer que la gent se n’assabenti i en pugui gaudir. Per exemple, ara estem incentivant la participació ciutadana en una activitat que intenta recollir receptes culinàries de l’edat medieval.
A més, des de la Federació també oferiu cursos formatius gratuïts pels associats.
Si, ara mateix estem realitzant un curs de manualitats i un altre d’anglés inicial pels comerciants del Cor d’Horta. El que també repetim amb assiduitat és el curs d’informàtica amb el que intentem facilitar la feina dels botiguers donant-los eines per millorar els seus sistemes de control de despeses, inventari…
L’ús del català arreu de l’Eix és notable.
Nosaltres vàrem ser pioners en fer un conveni amb Paissatge Urbà per canviar precisament tots els cartells dels carrers. Gràcies a que rebiem una subvenció per dur a terme aquests canvis, ara gairebé el 90% dels negocis ja rotulen en català. A més, hem continuat amb aquesta idea i enviem de tant en tant circulars per recordar a l’altre 10% que caldria fer-ho.
Que li demana Cort d’Horta a les administracions públiques?
Precisament aquesta setmana hem tingut una reunió, conjuntament amb l’eix Maragall, amb la regidora Francina Vila i li hem demanat que es millori l’enllumenat públic, que s’asfaltin els carrers i que segueixin millorant en el tema de neteja dins l’eix comercial. Realment des de la regidoria se’ns està ajudant amb tot el tema d’infraestructura. Cada vegada que iniciem el comerç al carrer ens faciliten les tarimes, ens delimiten l’espai,… és una ajuda que agraïm.
I a nivell administratiu, hi ha suficient diàleg amb el Districte?
Ens queixem moltes vegades de que és necessari una millora en la comunicació entre els Districtes i entre els regidors i el govern ja que en ocasions uns diuen una cosa i els altres una altra i això fa que s’endarrareixin molt els processos. Nosaltres a més a més tenim el problema de que alguns comerços del carrer Maragall pertanyen a Nou Barris i l’altra meitat a Horta, per això quan intentem realitzar alguna gestió ens és difícil que ambdós Districtes es posin d’acord.
I us ha proposat alguna solució Francina Vila?
La regidora ja ens ha assegurat que s’estan fent esforços per unificar criteris. També ens ha dit que la tècnica de barri prioritzarà les seves intervencions sobre els temes relacionats amb comerç per ajudar-nos una mica ja que a Horta és el que regeix i enforteix el barri.
S’atreveix a fer una previsió de com acabarà l’any?
L’any ha començat molt malament i per desgràcia no hi ha prespectives de que millori gaire. El període de rebaixes va anar bastant bé els primers dies en les botigues que vénen roba i calçat gràcies a l’onada de fred que va arriabr a la ciutat, però després s’ha estancat molt.
I què ha de fer el petit comerç per aguantar aquest temporal?
El més important és que tots els botiguers facin pinya. Des de la Federació intentem conscienciar als comerciants de la importància de fer les seves compres a les botigues del barri per aconseguir que es generin diners dins del propi Eix i això es va aconseguint. Entre nosaltres hem de mirar de potenciar el comerç de barri.
I de manera individual?
La majoria no volen ni sentir a parlar de fer inversions. En aquests moments la gent no està disposada, ni en condicions, de posar-se a fer reformes als seus locals tot i que crec que millorar l’enllumenat de l’interior de les botigues podria ser una bona iniciativa.
S’ha vist un augment de casos de fills de comerciants que s’hagin encarregat del negoci familiar?
La veitat és que no. Ser comerciant implica dedicar moltes hores a una feina que és molt esclava i no hi ha gaire gent que s’hi vulgui dedicar. Jo també sóc comerciant i tinc una joieria al barri i cap dels meus tres fills ha volgut continuar amb el negoci familiar, si és cert que un d’ells ha iniciat un negoci nou dedicat a vendre te. El problema ve quan una botiga es tanca per juvilació i arriba gent de fora.
Per què ho diu?
Tenim alguns comerços, generalment perruqueries, salons de bellesa i fruiteries, regentats per xinesos i paquistanesos i això provoca moltes duplicitats.
I formen part del Cor d’Horta?
De moment només tenim dos associats xinesos del món de la restauració. Els altres no hem aconseguit de cap manera que s’integrin dins l’eix comercial. Hem intentat posarnos-hi en contacte però mai hem obtingut una resposta positiva. Una de les últimes iniciatives va ser escriure’ls una carta que els nostres associats xinesos van traduir per adreçar-nos a ells, però tampoc va tenir èxit.
