En Tomàs, creador de l’hort, treballant-hi l’any 1992. Foto: Hort d’en Tomàs
Tret d’un canvi d’última hora, l’hort d’en Tomàs té els dies comptats: el Districte té previst desallotjar aquest espai, que s’ha mantingut actiu a la falda de Collserola durant trenta anys, el pròxim 18 d’octubre.
Aquesta decisió se sustenta en uns informes del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que va demanar la intervenció de l’Ajuntament en els terrenys de l’hort. Els integrants del projecte asseguren que aquests informes “no són vinculants” i recorden que “la competència urbanística la té l’Ajuntament”. També destaquen que compten amb el suport dels veïns (tant de l’associació de veïns de Montbau com de la coordinadora d’associacions veïnals d’Horta-Guinardó) i de la Facultat d’Educació de la UB-Mundet.
Així ho va defensar Mónica Sambade, una de les veïnes de Montbau que fa possible el funcionament de l’hort, en el Consell Plenari d’aquest dijous, en el qual ERC va presentar un prec demanant l’aturada del desallotjament que no va ser acceptat. La regidora del Districte, Rosa Alarcón, que s’ha reincorporat recentment al càrrec després d’uns mesos de baixa mèdica, va assegurar que s’ha fet tot el possible per evitar aquest desenllaç, però que no hi ha hagut acord entre els tècnics municipals i els del Parc. “El que no podeu fer és demanar-nos que prevariquem”, va afegir.
“Moure l’hort és destruir-lo”
Sobre l’alternativa de traslladar l’hort d’en Tomàs al terreny conegut com a Ca la Manya, Sambade es va mostrar contundent al Plenari. “Ca la Manya, a uns cent metres de l’hort, és un descampat impossible de cultivar ara mateix i que necessita com a mínim quatre o cinc anys de feina”, va afirmar la veïna, que també va alertar que per al nou espai es requeririen “tones de combustibles fòssils”, així com “unes inversions que no es podrien produir”. “Moure l’hort és destruir-lo”, va sentenciar.
