L’objectiu és fomentar l’autonomia de les persones i afavorir el seu envelliment actiu. Foto cedida
“Al principi jo no les tenia totes i ella tampoc, ja que era molt introvertida, però al tercer dia ja em va dir si hi podia anar més hores”. La Carmen Ramírez guarda molt bons records de l’experiència de la seva mare al centre de dia El Serral de Castellbisbal. L’hi va portar durant set anys, una etapa que la Carmen defineix com a “feliç”. “Li vam donar anys de vida portant-la al centre”, afirma, emocionada. La seva mare ja no és entre nosaltres, però fruit de la bona experiència va acabar portant-hi també el seu pare, que hi continua anant. “Aquí som com una família”, destaca, per la seva banda, l’Anna Arévalo, directora d’aquest centre de dia.
Per a qui no ho sàpiga, els centres de dia són un recurs determinant per a moltes famílies amb gent gran a càrrec. En aquests centres, les persones usuàries poden passar diverses hores al dia fent activitats beneficioses per al seu estat físic, cognitiu i emocional, o bé simplement passar una estona amb altres persones amb les quals compartir records, temps i experiències. Sense anar més lluny, el pare de la Carmen ho aprofita per jugar al dòmino amb altres usuaris. Amb tot, un centre de dia és una bona opció per a persones grans, amb un cert grau de dependència, que volen continuar vivint a casa seva o amb les seves famílies. Molt sovint, aquestes persones passen moltes hores soles, fet que no les ajuda, precisament, si pateixen alguna patologia cognitiva provocada per l’edat. “El simple fet d’estar i de sentir-se acompanyades ja hi fa molt”, destaca la directora d’El Serral. Aquesta tranquil·litat, de retruc, s’estén cap als seus entorns familiars, que saben que el seu pare, mare o germà està en bones mans.
S’hi fan des de propostes ludicoculturals fins a un taller per mantenir un hort, passant per passejades a l’aire lliure. Foto cedida
Un centre adaptat a cada persona
Aquest centre de dia de titularitat pública és gestionat per Accent Social, que hi posa en pràctica el model d’AICP o Atenció Integral Centrada en la Persona. Com el seu nom indica, aquest model d’acompanyament implica que el mateix centre i les activitats que organitza el seu equip de professionals s’adapten a les persones, i no a l’inrevés. En aquest sentit, l’Anna Arévalo destaca que les activitats que posen en marxa al centre poden ser practicades per tothom, sigui quin sigui el seu estat. “L’objectiu principal”, subratlla, “és que les activitats s’adaptin a cada persona usuària i a les seves preferències, gustos i capacitats”, explica. D’aquesta manera, ningú queda enrere; tothom gaudeix i en surt beneficiat.
Tot això ho corrobora la Carmen, que afirma que els seus pares han estat “molt contents” en aquest centre, així com la seva família, pel tracte que reben. I no és per a menys, tenint en compte l’oferta d’activitats d’El Serral. Des de propostes ludicoculturals fins a un taller per mantenir un hort, passant per passejades a l’aire lliure. A més, cada setmana un expert en musicoteràpia de l’Escola de Música de Castellbisbal visita el centre per fer un taller musical que ajuda els usuaris tant en l’àmbit de la motricitat com en el cognitiu.
“L’objectiu principal és que les activitats s’adaptin a cada persona usuària i a les seves preferències, gustos i capacitats”. Foto cedida
Tot plegat amb l’objectiu de fomentar l’autonomia de les persones i d’afavorir el seu envelliment actiu. “Les acompanyem en la seva vida diària, en un entorn adequat”, destaca l’Anna Arévalo.
Tanmateix, la pandèmia ha deixat marca en la vida de la gent gran, que ha estat el col·lectiu més colpejat pel virus. I no només des del punt de vista de la salut, sinó també per la soledat i l’aïllament que ha comportat l’expansió de la covid. És per aquesta raó que l’any 2020 va marcar un abans i un després en el dia a dia dels centres de dia. Així ho reconeix la directora d’El Serral, que tot i això destaca que en la represa postpandèmica s’han adaptat ràpidament a les noves necessitats de les persones usuàries: gent gran que, a més de la soledat, ha experimentat uns sentiments de preocupació molt alts. És per aquest motiu que, en reobrir el centre, es van centrar molt a fer trobades per explicar experiències i teixir xarxes de suport. “Tal com faria una família”, reitera l’Anna. I no s’equivoca. La Carmen pensa el mateix: “Aquí els meus pares han trobat una altra família”.
