Iglesias: al dictat de la passió

Jesús Iglesias (Barcelona, 1962) transmet la força i l’energia d’una onada gegant. Parla de pressa, al ritme que li dicta la passió i la consciència tranquil·la. “Un dia vaig arbitrar el combat del meu fill Àlex i el vaig donar com a guanyador i, just després, li vaig fer perdre el combat perquè no va saludar amb el respecte degut a l’adversari. Si no guanyes d’una manera honrosa, no pots guanyar”, reflexiona el president del Club de Judo La Salle Horta.

Malgrat que nota el pas del temps i veu com s’apropa la seva retirada, no té nostàlgia. Només sent la responsabilitat d’aplicar el lema que guia els seus passos: “Per ser feliç has de fer feliç els altres i has de buscar sempre el camí per aconseguir-ho”. I el judo és un camp molt fèrtil per conrear aquestes paraules perquè té com a objectiu final “viure una vida plena i fer feliç la resta”.

El mestre Francesc Talens va ser qui li va ensenyar a Iglesias la filosofia del judo, “el fet de millorar cada dia amb els companys, per això aquesta disciplina sempre es fa en parella”. La prosperitat mútua és un dels trets distintius d’aquest esport.

La veritable felicitat del judo és “la flexibilitat, adaptar-se a les circumstàncies”. “El bon judoka no és qui guanya el combat, sinó qui s’aprofita dels errors del contrari. Si l’altre és més gran que tu, pots aprofitar la seva força i les seves tècniques”, defensa Iglesias, que se sent ple quan va pel carrer i el saluden alumnes o exalumnes de l’entitat.

Pamplona

“Si he aconseguit que l’alumnat sigui feliç, haurà valgut la pena viure”, proclama el barceloní, que el 2 de desembre de 2023 al Palacio de Congresos Baluarte de Pamplona va rebre el cinturó negre d’or, un reconeixement que atorga la Real Federación Española de Judo y Deportes Asociados. Opten al premi les persones que faci, com a mínim, 25 anys que van assolir el cinturó negre primer Dan.

Cal, però, tenir una trajectòria potent i constant perquè te’l concedeixin, i l’última paraula la té una comissió de la federació. En el cas del Jesús, el que més punts li ha donat ha estat la seva tasca a favor del foment del judo infantil i juvenil. “Sempre he estat al servei de la canalla en un col·legi petit del barri d’Horta. No partim d’una entitat privada ni d’una zona amb altres realitats”, exposa Iglesias.

Les recompenses

L’entrevistat, que ha estat delegat de la federació espanyola en diferents estaments (esportistes, directius i arbitratge), se sent “molt feliç” pel cinturó negre d’or, una distinció que li “fa gràcia i il·lusió”. Però “sobretot” està orgullós per comprovar que el seu treball ha servit per millorar el districte i “ajudar nois i noies a ser millors persones i bons professionals”. “M’omple veure que no em vaig equivocar i que sí que valia la pena sacrificar-se tant pel Club de Judo La Salle Horta”, diu.

És educador social i des de l’1 de febrer de 1980 treballa al Taller Escola Sant Camil, que dona servei a persones amb discapacitat intel·lectual. Els usuaris i les usuàries comparteixen amb ell “uns detalls increïbles”. “Els seus grans valors, com el respecte i la humilitat, em fan millorar com a persona i formador. No són gens creguts i sí molt perseverants i treballadors. Quan se’ls fica algun objectiu al cap, el perseguiran fins al final. I també són molt agraïts i generosos. Són pura autenticitat i naturalitat, i constantment em regalen nous aprenentatges”, destaca Iglesias.

Tractar amb persones amb altres capacitats l’ha ajudat a ampliar la mirada i a ser més madur. Recorda amb tristesa com, fa anys, sortien a la plaça del Nen de la Rutlla, al Guinardó, i molta gent s’apartava. “Era terrible… Continuo lluitant per la seva integració, perquè la societat no intenti refusar-los”, destaca el barceloní.

S’emociona i accelera el ritme quan subratlla que el Club de Judo La Salle Horta va ser el primer, i assegura que, de moment, l’únic club de l’Estat, que ha anat a una competició al Japó amb nens i nenes. Va ser a un campionat del món i els va rebre el primer ministre. “Els periodistes japonesos ens van fer entrevistes i van arribar a escriure sobre nosaltres que érem el club que millor imatge havia donat del seu país durant l’esdeveniment”, recorda.

Creixements

Valora els èxits esportius de l’entitat i dels i de les judokes en campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, però, sobretot, l’omple veure que s’han convertit en persones que serveixen a la societat amb els seus valors i professions.

“Desitjo amb totes les meves forces poder gaudir de la meva neta Aisha amb ella tenint el cinturó negre primer Dan [ara té el groc] i que a mi em donin el sisè Dan. Això seria una gran cirereta per a la meva vida”, tanca, convençut. De moment, continuarà esprement el temps al màxim per ajudar la resta a ser més feliç. Al dictat de la passió i amb la consciència tranquil·la.