Camilo Ramos, president de la FAVB: “Hem pecat molts cops de bonisme pel que fa a la inseguretat”

Ja fa un mes que Camilo Ramos va ser escollit president de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), agafant el relleu d’Ana Menéndez. Aquest veterà de l’associacionisme veïnal visita l’Espai Línia dies abans de les eleccions municipals per parlar del nou càrrec i dels temes principals de la campanya.

Ha estat escollit fa poc president de la FAVB. Vostè és llibreter de professió. Quin serà el llibre d’estil de la FAVB amb Camilo Ramos?
El llibre d’estil no l’estableix només una persona, sinó la junta de l’entitat. Faré més aviat un paper de coordinador i d’impuls a la gent jove perquè vagi agafant més responsabilitats de cara a un futur que espero que no trigui gaire.

Assumeix el càrrec per un període màxim de dos anys, precisament amb aquesta voluntat de rejovenir l’entitat. Creu que la gent jove s’hi sent representada?
Hem de ser francs: per a la majoria de població jove, avui dia la FAVB i les associacions de veïns en general som una cosa estranya. Això no vol dir que no hi hagi gent jove que hi mostri interès. De fet, és un fenomen que estem notant cada cop més, que hi ha gent jove que va entrant en associacions veïnals. Aquest és el nostre gran repte: ser més atractius per a la joventut.

Com s’ha de fer això?
Cal un procés de renovació, i el futur no el podem marcar la gent de certa edat. Nosaltres podem servir als joves d’experiència en la mesura que ho necessitin, però no imposant aquesta experiència. Ells han de definir el seu propi camí. A la gent jove que ha entrat a la FAVB li hem dit que el procés de renovació és cosa seva. Els grans no assistirem a les reunions d’aquest àmbit.

Som a pocs dies de les eleccions municipals. En aquesta ocasió, el debat electoral de la FAVB no s’ha pogut celebrar. Per què?
Algunes forces polítiques veuen la FAVB com un enemic, o com un amic d’altres forces polítiques. Però la nostra línia d’actuació coincideix en determinats punts amb algunes forces i en altres punts, amb altres.

Creu que en algun moment la FAVB ha pecat de ser massa propera a determinats partits?
Pot ser que algú ho hagi interpretat així. Però la FAVB va ser, fins i tot abans de la democràcia, una escola de formació democràtica. I si una cosa hem de dir a les associacions és que siguin pluralistes.

“Alguns partits veuen la FAVB com un enemic, o com un amic d’altres forces polítiques”

Entrant en els grans temes de campanya, la FAVB fa molt que alerta de la pobresa i les desigualtats. Creu que els plans de barri resolen aquests problemes?
Els plans de barri són útils quan són assumits per la comunitat, però, tal com s’estan desenvolupant, tenen diverses mancances. Si es tracta de problemes estructurals, no n’hi ha prou amb un pla de barri de quatre anys: cal incrementar els recursos econòmics del Districte corresponent. A més, en molts casos, la persona contractada per fer el pla no coneix la zona prèviament i hi arriba ja volent dissenyar les propostes. Els moviments veïnals tenim un altre ritme. Al final sembla que l’administració imposi els plans.

Han demanat reconnectar els barris del nord de la ciutat i el Besòs. Les desigualtats d’aquesta zona es poden solucionar a curt o mitjà termini?
No. Calen molts mandats, perquè estem en un sistema que crea desigualtats constants. Per exemple, s’ha prioritzat la unió dels Ferrocarrils entre Gràcia i plaça Espanya abans que la unió de Trinitat Nova i Trinitat Vella, que serviria per connectar Nou Barris amb Santa Coloma. També es prioritza arribar a l’aeroport abans que aquesta connexió dels barris de rendes baixes. No pot ser. És una qüestió de justícia espacial.

Sobre mobilitat, el tema estrella són les superilles. Hi ha partits que acusen l’alcaldessa Colau de no mirar els barris desafavorits i preocupar-se més pel centre de la ciutat. Des de la FAVB ho comparteixen?
Som molt partidaris de la idea de la superilla, i a l’Eixample era el que tocava. Però no pot ser que hi hagi superilles de primera i de segona categoria. Jo soc de Sant Andreu, i allà la gent està molt contenta amb la reforma del carrer Gran, però si compares allò amb la superilla de l’Eixample… A l’Eixample les cruïlles són places, a Sant Andreu són un problema entre el cotxe i el vianant. Hi ha hagut una distribució una mica desigual. I també hem de dir que ens sorprèn acabar el mandat gairebé amb la mateixa quantitat d’obres amb què acabava Trias.

Un dels cavalls de batalla actuals de la FAVB és el de les terrasses. Demanen que es limiti el nombre de taules. Hi confien?
Amb aquesta pregunta sembla que el nostre principal problema a la ciutat sigui el de les terrasses, quan els problemes greus són uns altres. Ara bé, és veritat que la restauració està fent un ús desenfrenat de les terrasses i espero que l’Ajuntament prengui mesures al respecte. Crec que qualsevol que entri al govern ho farà, perquè hi ha un abús.

Pel que fa a la inseguretat, més d’un cop han dit que és qüestió de percepció. Als veïns que situen la inseguretat com la seva primera preocupació, què els diria?
Hi ha casos en què sí que hi ha inseguretat. Per exemple, al Besòs hi ha ocupacions d’habitatges que no són per necessitat: són ocupacions per part de màfies per subarrendar. Des de la FAVB, i normalment des de les forces d’esquerra, hem pecat molts cops de bonisme. Ara bé, després hi ha l’interès polític de dir que a Barcelona no s’hi pot viure, de plantejar una ciutat que no existeix. D’altra banda, s’està produint un retrocés en termes de convivència i s’està tractant com una qüestió de seguretat. En comptes de fomentar la mediació, es tracta de forma policial.

La neteja també apareix al capdavant de les preocupacions veïnals. Què creu que ha de fer l’Ajuntament en aquest sentit?
Entre altres coses, i sé que això no agradarà a algunes associacions de veïns, tornar al porta a porta.

Per què genera aquest rebuig?
Perquè hi ha el pensament que la brossa és de l’Ajuntament, i no: la brossa és dels ciutadans. Però la gent busca la seva comoditat.

Sobre el turisme, parlen d’un model descontrolat. Creu que és viable trencar la dependència que Barcelona té d’aquest sector?
Primer caldria tenir una política productiva diferent. Mentre no sigui així, és molt difícil. Això ha fet que algunes zones hagin perdut completament la seva identitat, com la Rambla, que ja no és nostra. Sembla que no hem après res de la pandèmia, perquè hem tornat a un desenvolupament intensiu del turisme. També és cert que hi ha una realitat global que ens supera i que el moviment veïnal no està organitzat. Abans els joves socialitzàvem als barris, ara ho fan a les universitats o en altres contextos. Però en algun moment el moviment veïnal s’haurà de reagrupar.

“Els comuns han deixat els plans estratègics en mans dels socialistes”

Ja fa vuit anys que Colau és alcaldessa. Els comuns han representat la transformació que apuntaven que suposarien?
Ningú que arribi a l’administració pot fer tot el que es proposava quan hi va entrar, perquè les forces i els enemics que tenies a l’exterior no són els que tens a l’interior. Potser van subestimar això, i no han sabut teixir xarxes amb els moviments veïnals en lluites que s’havien de fer conjuntament. La crítica principal que tinc cap als comuns és que tenen un programa de govern municipal, però no tenen un programa més enllà. Sovint fan coses en resposta a peticions o ocurrències, però no perquè tinguin programes estratègics. Tot i que també reconec que el dia a dia en una administració és brutal.

Això vol dir que quan toca governar s’ha de ser més realista?
De vegades ni tan sols és una qüestió de realisme. Una cosa són els plans de barri, les inversions, i una altra són els plans estratègics, que marquen el futur. Els comuns han deixat els plans estratègics en mans dels socialistes. Són plans amb un marcat caràcter econòmic, on es tenen en compte les forces econòmiques però no hi ha representants de les Humanitats. Nosaltres hi entrem com a FAVB, però no com a associacions veïnals per separat. En canvi, els diversos sectors econòmics hi entren com a gremis diferents. És un contrapoder molt fort. I per si això no fos prou, n’hi ha un altre més enllà: l’AMB. L’AMB hauria de ser útil, perquè hauríem d’anar cap a una ciutat metropolitana, però és una repartidora de recursos per als ajuntaments.