El camí cap a l’1-O s’escurça. Queda menys d’un mes perquè els catalans siguin cridats a les urnes per dir si volen que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república. Després de les vacances arriba l’etapa de l’acceleració final.
Aquesta acceleració va viure els dies 6 i 7 de setembre dos episodis clau, els de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La primera es va aprovar el dia 6 en una jornada maratoniana i caracteritzada per l’alta tensió que es va viure al Parlament. L’endemà, amb la tensió una mica més rebaixada, Junts pel Sí i la CUP van demanar una alteració en l’ordre del dia per incloure-hi l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, una de les tres normes anomenades de ‘desconnexió’. Va ser la resposta d’aquestes dues formacions a l’anunci de la Fiscalia de querellar-se contra tot el Govern i la Mesa del Parlament.
La llei de transitorietat, però, va quedar suspesa cautelarment abans-d’ahir després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma, concebuda per entrar en vigor en cas que el ‘Sí’ guanyi el referèndum.
RETIRADA D’URNES?
En aquest escenari, que l’1-O estigui a tocar no vol dir que la votació estigui més a prop de celebrar-se. De fet, també abans-d’ahir la Fiscalia va convocar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per comunicar-li l’ordre del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, d’intervenir per impedir el referèndum i així evitar “la consumació dels delictes”. L’advertiment a Trapero va provocar que el portaveu del Govern, Jordi Turull, afirmés que la prioritat policial no ha de ser requisar urnes sinó “perseguir terroristes i evitar atemptats”. D’altra banda, el mateix Turull va confirmar que el Govern de la Generalitat en ple ja ha rebut la notificació de la querella per la tramitació de la llei del referèndum i la convocatòria de l’1-O. Això implica que els membres de l’executiu català ja són coneixedors del fet que tirar endavant el referèndum els pot suposar responsabilitats penals i, fins i tot, penes de presó.
ELS ALCALDES, AMENAÇATS
El camí cap a l’1-O encara es va complicar més ahir quan el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va enviar una ordre als quatre fiscals en cap de Catalunya perquè citin a declarar els més de 700 alcaldes que han anunciat que cediran locals per a la celebració de l’1-O. Maza va advertir als Mossos d’Esquadra que hauran de detenir els alcaldes que no es presentin a declarar. Unes detencions que es poden acabar produint, ja que la CUP va deixar clar poca estona després que els seus batlles ignoraran la Fiscalia. Per la seva banda, els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, van afirmar que aniran a declarar perquè no tenen “res a amagar”.
L’ofensiva d’ahir de l’Estat no es va acabar aquí. A mitja tarda el jutge d’instrucció número 13 de Barcelona va ordenar tancar el web del referèndum, cosa que va provocar que la Guàrdia Civil es personés a l’empresa CDMon de Malgrat de Mar.
Un sol crit: “Votarem!”
Al calendari de mobilitzacions fins a l’1-o hi havia una data marcada, l’11 de setembre. Les expectatives es van complir i la Diada va tornar a servir perquè l’independentisme demostrés, un any més, la seva capacitat de mobilització. Un milió de persones van omplir el centre de Barcelona per reivindicar, de forma pacífica i festiva, el seu dret a votar el pròxim 1 d’octubre en una jornada on el crit més escoltat va ser el de “Votarem!”.
La jornada, com és habitual en les manifestacions convocades per l’ANC, va tenir com acte central una performance. Enguany, com marca el ritual, a les 17:14h quatre lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau van sortir de cada extrem de la creu formada entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’aquests dos carrers. A mesura que les pancartes anaven avançant la gent s’havia d’anar posant la samarreta d’aquesta edició, tot i que molts ja la duien des de feia estona.
A banda de la performance, la jornada va servir per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va assegurar que “l’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”. Les paraules de Sànchez i Cuixart van arribar després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el seu suport al referèndum.
