Al número 20 del carrer Josep Torres, al cor de l’antiga Gràcia gitana, hi ha la Casa del Diable, un edifici amb escultures i elements decoratius sinistres a la seva façana.
Per conèixer el motiu d’aquesta peculiar decoració cal remuntar-se fins a finals del segle XIX. Agustí Atzeries, empresari i veí del barri, vivia en aquesta casa i els negocis li anaven bé, gaudint d’una excel·lent situació econòmica. Però la sort li va començar a ser esquiva i va travessar un seguit de dificultats econòmiques que el van deixar en una situació econòmica molt precària. Immers també en unes remodelacions al seu domicili, va optar per una solució arriscada: prometre vendre la seva ànima al diable si li tocava la loteria.
Sigui per atzar o gràcies al pacte, el gracienc va resultar guanyador del premi econòmic i, en agraïment, va decidir retre homenatge al Diable. Atzeries va canviar completament l’aspecte de la façana de la seva residència, afegint unes petites escultures que representaven caps de diable a sobre de les portes d’accés a l’edifici i representacions de gàrgoles a la seva part més alta. Aquestes no van ser les úniques reformes que l’empresari va introduir-hi. També va ordenar que es col·loquessin murals amb escenes infernals a la part davantera de casa seva.
Aquestes novetats estètiques no van agradar gens als seus veïns, que li van demanar que les retirés. Atzeries s’hi va negar, dient que havia aconseguit sortir del seu mal moment gràcies a l’ajuda que li havia prestat el Maligne.
L’EDIFICI EN L’ACTUALITAT
Si es passeja pel carrer de Sant Josep, al sud de la Vila de Gràcia, és inevitable girar la vista cap a l’edifici. La construcció manté l’aspecte de 1892, una casa senyorial d’estil eclèctic. La seva façana, molt vistosa, presenta una combinació de pedra i maó vist, mentre que per a les ornamentacions es va optar per detalls típics del repertori neoclàssic i barroc, estils que no tenen cap sintonia amb el modernisme, el moviment artístic predominant a la Barcelona de finals del segle XIX.
Han passat 123 anys i l’edifici segueix conservant la seva imatge imponent, sinistra i magnètica a parts iguals. Amb el pas dels anys han desaparegut les pintures murals de la façana. El que sí que continuen són els petits caps de Satanàs, que coronen les portes, amenaçant i temptant amb la seva mirada tots els vianants del carrer de Sant Josep.
Un barri amb encant
La Casa del Diable es troba a tocar de la plaça del Raspall, el centre neuràlgic de la comunitat gitana de Gràcia, juntament amb la plaça del Poble romaní, on hi ha un escrit que recorda el músic Gato Pérez.
Raspall els servia com a punt de trobada, i la plaça respirava vida i emetia els acords de les cançons de la rumba catalana, que va néixer a aquest indret del barri. En un carrer de la rodalia, Fraternitat, hi ha una placa dedicada a Antonio González El Pescaílla, pioner d’aquest estil, que va néixer i viure a Gràcia. A aquesta històrica zona de la Vila també van començar la seva activitat professional el grup Sabor de Gràcia i Moncho, un dels intèrprets de boleros més reconeguts. L’Associació de Joves Gitanos de Gràcia continua amb la tasca de cohesió que va iniciar el 1986 la Unió Gitana de Gràcia.
