Obrir-se al barri a través d’una implicació més directa gràcies a una nova programació marcada per la seva oferta cultural i per la cessió d’espais a les entitats perquè hi facin activitats. Aquest és l’objectiu de la direcció de l’alberg Mare de Déu de Montserrat, tal com explica el seu director, David Barrera: “Aquí a dalt de tot, a Gràcia Nord, hi ha pocs espais que tinguin la capacitat i els horaris que tenim nosaltres, que estem oberts tot l’any, que podem donar cobertura a molts col·lectius, i hi ha menjador per a 150 persones”.
Des de fa uns dies els canvis ja s’han començat a notar. La setmana passada va tenir lloc la representació d’una obra de Sotacabina, el grup de Teatre dels Lluïsos de Gràcia, aquest diumenge la companyia de teatre Tanaka va portar al jardí de l’alberg el seu espectacle de titelles No tinc por i el grup d’estudis el Coll-Vallcarca va acabar-hi una ruta cultural pel barri. Durant el juliol, l’espai acollirà unes colònies d’estiu per a gent gran de Càritas.
Totes aquestes activitats es van fer en un espai que es caracteritza per les seves vidrieres modernistes i els ornaments neomoriscos del vestíbul, que traslladen els hostes més d’un segle enrere, quan a principis del segle XX la família Marsans es va fer construir la residència.
MODERNISTA I NEOMORISC
L’alberg, que té una capacitat per a 200 persones, fa 31 anys que va passar a ser propietat de la Generalitat i es va convertir en el primer alberg de joventut de Barcelona del govern català. L’allotjament, que es troba pujant pel passeig de Nostre Senyora del Coll del barri de Vallcarca, està situat en un edifici de principis del segle XX que combina el modernisme amb l’estil neomorisc i que està catalogat com a Patrimoni Cultural Europeu. Aquestes característiques, més el fet d’estar molt a prop del Park Güell, l’han convertit en un destí turístic.
L’alberg conserva íntegrament l’estructura de l’antiga Casa Marsans: les seves dues plantes, el soterrani i les golfes. Compta, però, amb l’annexió d’un edifici de nova planta que s’uneix a l’original gràcies a un pont que el manté independent. A banda d’això, les estances interiors de la casa han anat variant els seus usos. A l’entrar a mà dreta, una sala amb ordinadors ocupa el que havia estat una capella de la qual es conserva el fresc del sostre. També es conserven un antic piano i una taula propietat de les monges.
Més d’un segle d’història
La Casa Josepa Marsans i Peix va ser construïda per l’arquitecte Juli Mariné com a residència de la família fundadora de la banca i l’agència de viatges Marsans, l’any 1906.
La casa va ser expropiada durant la Guerra Civil, i reconvertida en hospital, per utilitzar-se més tard com a caserna de les tropes marroquines de l’Exèrcit Nacional. El 1940 va ser una residència d’orfes polonesos de la Segona Guerra Mundial i durant el franquisme va ser regentada per monges com a centre social femení, anomenat Hogar el Pinar i després Hogar Escolar Nuestra Señora de Montserrat. El 1983 va passar a ser propietat de la Generalitat i es va convertir en el primer alberg de joventut de Barcelona del govern català. Està catalogat com a Patrimoni Cultural Europeu.
