Cada dia és més fàcil veure els nens amb una tauleta a les mans. L’oci infantil, com tants altres aspectes de la vida quotidiana, ha patit una revolució lligada a la tecnologia. La imatge d’un nen concentrat, fent anar les mans a tota pastilla davant una pantalla que projecta qualsevol joc, ja no sorprèn ningú.
Però no tot són pantalles. L’activitat Joc Perdut, una iniciativa que fa 20 anys que se celebra a diferents places i parcs de la ciutat, va fer una aturada el passat dia 14 a la plaça del Sol. L’edició d’enguany ha reunit 96 escoles i un total de 3.632 nens i nens de 5 anys al llarg de les diferents jornades fetes arreu de la ciutat. En el cas de la plaça gracienca, s’hi van concentrar 25 escoles i un total de 902 infants.
La filosofia que marca el caràcter d’aquesta activitat és que els més petits han de moure’s jugant. En una ciutat gran com és Barcelona sovint no és senzill fomentar l’oci de la mainada al carrer. Les estructures de les ciutats i les formes de vida de les persones que hi viuen han anat contribuint a la pèrdua de determinats hàbits. El que busca l’activitat Joc Perdut és tornar als orígens, reivindicar que els jocs tradicionals no són incompatibles amb els que han nascut en l’era de la revolució tecnològica. Els nens, amb una pantalla al davant, poden aprendre i divertir-se molt, però també ho poden fer amb el mateix estil que ho feien el seus pares i avis. L’activitat està concebuda per contribuir al desenvolupament motriu, cognitiu, afectiu i social dels nens i s’aprofita el fil conductor d’un conte per a realitzar diferents jocs amb l’alumnat a partir de quatre tipologies diferents: cançons de repartir, formes electives, jocs musicats i jocs motrius. És una manera de conèixer els trets característics del patrimoni cultural català a partir dels diferents jocs tradicionals.
ESCOLES PARTICIPANTS
Les 25 escoles que van participar en aquesta jornada d’oci i aprenentatge són les següents: Vedruna Gràcia, Rius i Taulet, La Farigola de Vallcarca, Baldiri Reixac, La Sedeta, Escola L’Univers, Els Xiprers, Nostra Senyora de Lourdes, Lys, Josep Maria Jujol, Baloo, Jovellanos i Sagrada Família, que van formar part d’una primera tanda. Les de la segona tanda van ser les següents: Virolai, Reina Violant-Comas i Solà, Escola de la Concepció, Pau Casals-Gràcia, La Salle Gràcia, Fructuós Gelabert, Pau Casals, Escola del Mar, Taxonera, Col·legi Immaculada, Nausica i Sagrada Família.
Cadires, bitlles, mocadors…
La gama de jocs tradicionals és àmplia, variada i inclou diferents estils. Des dels quals el més important és la força, als que es valora més l’astúcia fins als que el guanyador serà el més intel·ligent.
Un dels clàssics és el joc de les cadires. Consisteix a fer una rotllana de cadires al voltant de la qual els jugadors van donant voltes mentre sona música. Quan la música s’atura, els participants s’han d’asseure, però sempre n’hi ha un que queda eliminat perquè hi ha una cadira menys. A cada ronda es retira una cadira i el guanyador és qui s’asseu a l’última cadira quan queden dos participants.
Altres jocs molt coneguts són el d’arrencar cebes, el joc del mocador, l’un, dos, tres pica paret, el joc de la xarranca, el joc dels disbarats o les bitlles.
