Eloi Badia atén Línia Gràcia per explicar com encara la primera Festa Major post Bicentenari. Malgrat els atemptats terroristes patits durant la festa de l’any passat, Badia fa un balanç molt positiu del Bicentenari i remarca que ha servit per veure cap on ha d’anar en un futur la Festa Major.
Venim de l’edició del Bicentenari. Tot i que, malauradament, va estar marcada pels atemptats terroristes, quin balanç en fa?
Va ser un Bicentenari molt emotiu, on vam mirar cap enrere però també cap endavant, cap on volem anar. Es van consolidar molts projectes que són iniciatives veïnals. Evidentment va estar marcat pels atemptats, però crec que tots vam saber estar a l’altura i trobar l’encaix de la Festa Major amb un moment molt tràgic que estava vivint la ciutat. Gràcia va esdevenir un espai de cures, la Festa Major va tenir aquesta sensibilitat per poder acompanyar, en aquells moments de dol, a tota la ciutat.
A banda del cop que va suposar l’atemptat durant la Festa Major, el Bicentenari ha permès a la gent gaudir de moltes activitats, de l’envelat… Queda el regust d’un any històric.
Crec que sí. De fet, l’atemptat no desllueix res. Al revés, la Festa Major és la vida al carrer, parlar, trobar-se amb la gent… Té molt de sentit com una Festa Major s’adapta a aquestes situacions. I, evidentment, el Bicentenari es va viure amb molta intensitat, sobretot a la part de l’envelat. Hi vam tenir escoles i entitats que no paraven de donar-li vida. Ha estat un any intens amb majúscules.
L’edició d’aquest any serà la del retorn a la normalitat. Pel que fa als carrers guarnits, n’hi haurà 21, només un menys que l’any passat. Un any més queda clar que el teixit social gracienc és fort.
Sí. Crec que per a molta gent la Festa Major forma part del seu dia a dia. Ho tenen interioritzat. De fet, és gent que fa un obsequi a la resta de veïns i veïnes. I, d’alguna manera, el Bicentenari també ens va permetre agafar forces i projectar cap a on anem. La vitalitat social i la salut de la festa és forta. En els últims anys s’havia augmentat la xifra.
Pel que fa a les novetats d’aquesta edició, què destacaria? Què creu que pot agradar més a la gent?
Pel que fa a la programació del Districte, aquest any a la plaça del Sol introduïm una franja d’activitats diürnes i la plaça de la Revolució serà la plaça de la ciència. Veurem com es compagina la ciència amb l’art escènic. També introduïm activitats relacionades amb l’humor i la inclusivitat i les activitats infantils tornen a ser molt importants. Hi haurà la novetat de l’Àliga de Gràcia, la nova figura que es presentarà el primer dia de la festa, i el bateig del nou esbart Vila de Gràcia.
Parlant de ciència, la pregonera d’aquest any serà la doctora Elena Carreras. Quins han estat els motius de la tria?
En primer lloc, hi ha un dèficit històric de dones que hagin fet el pregó. I també hi ha molts camps que no hem tocat mai. En aquest sentit, ens fa il·lusió tocar el camp de la medicina, concretament de la ginecologia. I tenim una referent mundial ben prop. Tenir dones amb aquesta força, que fan aportacions a tota la humanitat, és molt rellevant. Serà un homenatge a la ciència i a les dones pioneres i l’Elena n’és un exemple.
Un dels reptes de la Festa Major era corregir aquest desequilibri en el pregó. Quines apostes es fan més des del Districte?
Pel que fa a la part escènica de la festa, una de les coses que mirem que no es perdi és que la part musical sigui un espai per a grups joves. Que els grups emergents tinguin un espai. Durant dues nits la plaça del Sol serà l’escenari de les actuacions dels grups guanyadors del projecte ‘Gràcia Districte Musical Jove’, integrat per grups emergents graciencs.
I se’n fa alguna més?
Sí, tot el que té a veure amb els valors. Sempre diem que la Festa Major de Gràcia és més que una festa major. Pel que fa a la violència masclista, durant quatre dies ampliem l’horari d’atenció fins a les sis de la matinada, tenim una guia, hem fet formació a tots els espais perquè se sàpiga com actuar… Un altre valor és el de la sostenibilitat. L’any passat vam crear el got sostenible i ara s’hi afegeixen els bars. I, finalment, la inclusivitat. Cada cop hi ha més espais, tenim una aplicació amb audiodescripcions…
En el fons es tracta que la Festa Major també sigui una plataforma per transmetre valors socials.
Sí, cada vegada més. Que arribis a un espai i sàpigues que el tema de la violència masclista es té en compte fa que et sentis més protegit. O que cada cop hi ha més gent sensibilitzada amb la sostenibilitat… Part de l’encant de la Festa Major de Gràcia és que els valors hi són presents.
Seria allò del ‘Més que un club’ aplicat a una Festa Major.
Exacte. La nostra és més que una Festa Major. I tant.
Una Festa Major que ara ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura. Un premi que mostra com aquesta festa va més enllà de ser una festa de barri o ciutat.
Aquest premi és el reflex de la feina de moltes generacions de graciencs i gracienques. Tota la feina desinteressada dels festers i festeres, la gent la sap valorar. No hi ha cap altra Festa Major on l’esforç veïnal sigui tan present perquè moltes coses siguin úniques i especials.
Per acabar. Després d’un curs polític tan intens, poder gaudir de la Festa Major deu ser un dels millors regals possibles.
Bé, no descansem gaire… [somriu] Realment no parem però canvia el registre i mentalment sí que descanses. És el moment de tenir converses amb gent amb qui no has pogut parlar durant l’any, retrobar-te amb gent que feia temps que no veies… La Festa Major és un espai de socialització en tota regla. Vés a saber quants projectes s’han ideat durant els dies de la festa. Al final, trobar-se gent i parlar-hi fa que passin coses.
