Nou dies de vaga de fam portem ja sis treballadors de Telefònica a Barcelona.
El motiu principal, demanar la readmissió d’un treballador (un dels vaguistes) acomiadat per estar de baixa mèdica amb l’aplicació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors. Acomiadament que va ser declarat nul en primera instància i improcedent posteriorment.
Durant aquests dies han estat múltiples els actes de solidaritat i suport als vaguistes, però la premsa escrita d’aquest país no s’ha fet ressò del tema. El comitè de suport ha intentat posar un anunci pagat a la premsa però alguns mitjans s’han negat, Telefònica mana.
Ens trobem dons en un cas clar d’ocultació d’una notícia perquè no interessa als poderosos, en aquest cas a la multinacional Telefònica. Un clar exemple de manca de llibertat d’expressió. Això es greu, més greu és encara que els interessos econòmics passin per davant dels drets i la salut de les persones.
treballadors estan fen una protesta radical que pot tenir conseqüències per la seva salut, reclamen que no es pot acomiadar a ningú per estar de baixa mèdica i que si hi ha acomiadament improcedent sigui el treballador qui pugui escollir entre continuar treballant i la indemnització.
Que l’empresa li negui a Marcos el dret al treball i a la mateixa vegada renovara a Urdangarin, imputat per delictes de corrupció, preservant la seva presumpció d’innocència no deixa de ser un sarcasme. Només de Telefònica depèn posar fi a aquesta injustícia i que Marcos recuperi el seu lloc de treball i que els vaguistes acabin amb la seva protesta.
Pau Díaz
Treballador de Telefònica

Nou dies de vaga de fam portem ja sis treballadors de Telefònica a Barcelona.  El motiu principal, demanar la readmissió d’un treballador (un dels vaguistes) acomiadat per estar de baixa mèdica amb l’aplicació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors. Acomiadament que va ser declarat nul en primera instància i improcedent posteriorment. Durant aquests dies han estat múltiples els actes de solidaritat i suport als vaguistes, però la premsa escrita d’aquest país no s’ha fet ressò del tema. El comitè de suport ha intentat posar un anunci pagat a la premsa però alguns mitjans s’han negat, Telefònica mana. Ens trobem dons en un cas clar d’ocultació d’una notícia perquè no interessa als poderosos, en aquest cas a la multinacional Telefònica. Un clar exemple de manca de llibertat d’expressió. Això es greu, més greu és encara que els interessos econòmics passin per davant dels drets i la salut de les persones. treballadors estan fen una protesta radical que pot tenir conseqüències per la seva salut, reclamen que no es pot acomiadar a ningú per estar de baixa mèdica i que si hi ha acomiadament improcedent sigui el treballador qui pugui escollir entre continuar treballant i la indemnització.  Que l’empresa li negui a Marcos el dret al treball i a la mateixa vegada renovara a Urdangarin, imputat per delictes de corrupció, preservant la seva presumpció d’innocència no deixa de ser un sarcasme. Només de Telefònica depèn posar fi a aquesta injustícia i que Marcos recuperi el seu lloc de treball i que els vaguistes acabin amb la seva protesta.


Pau Díaz – Treballador de Telefònica