És una vergonya en majúscules que l’empresa de sanitat privada Sànitas posi en perill la vida d’una persona perquè l’informe mèdic era en català. Així mateix, és denigrant que un dependent de Mango, d’una botiga del Passeig de Gràcia de Barcelona, es dirigeixi a un client perquè li parli en castellà, i encara li recrimini que no té dret a dirigir-se a ell en la llengua pròpia de Catalunya.
Aquests episodis, d’incompliment flagrant de la legislació catalana, concretament de la llei 22/2010 de 20 de juliol de codi de consum de Catalunya i de la llei 1/1998, de 7 de gener de política lingüística, són incomprensibles a l’any 2013. Encara no som, ni de bon tros, un país normal. I parlo de normalitat democràtica, sense esmentar el terme sobirania.
En aquests moments tan durs, en què el govern espanyol i tota la seva superestructura (econòmica, mediàtica i política) ens vol asfixiar per tal de tenir-nos perpètuament colonitzats, ha arribat l’hora de ser ferms i cívics per tal de defensar –com qualsevol país normal i democràtic d’Europa– la nostra llengua pròpia. Ja n’hi ha prou que aquesta gent tan ufana i tan superba ens imposi la seva simplista i autoritària ideologia anihiladora.
