L’any 1983, un flamant Ajuntament democràtic inaugurava un nou parc, amb una superfície de 4,71 hectàrees, gràcies a l’enderrocament de l’antic Escorxador. Barcelona intuïa la importància de les zones verdes i l’oportunitat de crear un parc de quatre illes de l’Eixample, que el propi Ildefons Cerdà ja havia previst el 1859 per a aquesta part de la ciutat. El parc es va inaugurar, no sense suprimir prèviament del Pla General Metropolità (PGM) les insòlites prolongacions en túnels subterranis dels carrers de Llançà i Consell de Cent i qualificar l’espai de Parcs i Jardins, per obtenir una seguretat jurídica.
L’any següent, batejat com a parc de Joan Miró, l’espai disposava de plataformes a diferents nivells, camins, escales, pèrgoles i zones arbrades amb centenars de palmeres, pins, alzines i plantes, que permetien el passeig i el lleure, tot i que en el futur no compliria els requisits normatius d’accessibilitat. A l’altre extrem del parc, el 1990 s’hi projectà una biblioteca pública, uns 750 metres quadrats de superfície dins dels paràmetres permesos pel PGM del 5% de la superfície ocupable per a equipaments, és a dir, 2.355 m². Però a partir de 2003, s’obrí una greu tendència cap a un progressiu deteriorament dels espais lliures per donar satisfacció als interessos polítics més immediats, omplint els buits urbans amb una mena d’“horror vacui”, menystenint les zones verdes, amb unes actituds que obririen nous conflictes del patrimoni verd de la ciutat.
Les construccions continuaren de forma submergida amb el dipòsit de vehicles de la grua municipal, de 6.000 m² de superfície, i el dipòsit de retenció d’aigües pluvials, de 55.000 m³, de l’any 2003. Malgrat ser tots dos soterrats, afecten el subsol i l’arbrat en superfície. El 2007, com a resposta al dèficit d’equipaments, es construïren les pistes poliesportives cobertes i els vestidors, amb una superfície de 1.200 m² més. Però el conflicte greu va començar a partir del trasllat provisional de la Caserna de Bombers Joan Miró, el 2009, amb una superfície de 2.500 m², edificació avui encara existent i sense data de retorn després de 14 anys. Això va ocasionar les protestes de sectors veïnals i la presentació d’una querella contra l’Ajuntament de Barcelona, amb una sentència del 2012 que va declarar il·legal la Caserna de Bombers per superar el 5% de superfície del parc en equipaments, el límit del Pla General Metropolità.
Com si les sentències fossin alienes a la política municipal, el 2016 s’aprovava iniciar les obres del Nou Parc de Neteja del Districte arran del rebuig dels anteriors emplaçaments. Aquest nou centre de manteniment, soterrat amb una superfície de 3.550 m², aplegaria un total de 290 treballadors i mobilitzaria 80 vehicles de servei. Finalitzat el 2018, i tot i estar semisoterrat, va afectar el subsol i la superfície amb més àrees pavimentades i amb la construcció d’una enorme pèrgola fotovoltaica. Finalment, l’ocupació en superfície visible dels equipaments ja sumaven un total de 5.195 m², amb un 50% de superfície del subsol malmesa.
Per acabar d’adobar-ho, el mes de març de 2023, es va saber que el Departament de Territori de la Generalitat pretén ocupar el parc de Joan Miró amb el centre d’obres de l’L8 dels FGC, inutilitzant una tercera part del parc durant 5 anys i tallant més de 137 arbres, amb un impacte enorme en la qualitat de vida del veïnat. Tot i les al·legacions de Parcs i Jardins, el manifest Salvem el Parc Joan Miró i les manifestacions veïnals, la Generalitat ha comunicat aquest mes d’octubre que l’obra es començarà tal com estava prevista, sense resoldre res sobre els possibles emplaçaments alternatius, com els dels carrers Tarragona i Diputació.
Avui, després dels estralls, el que queda del parc Joan Miró és un 50% del subsol lliure, un nominal refugi climàtic i una declaració d’Interès per la Biodiversitat, però els ciutadans es pregunten: quina és l’actitud dels seus governants? Com és possible que el perceptiu estudi d’impacte ambiental del projecte de la línia 8 no hagi pres en consideració els 137 arbres afectats? No és preferible tallar carrers abans que arbres? Des del punt de vista polític, és d’una gravetat enorme el menyspreu que la nostra cultura té cap al patrimoni verd. Avui s’estan tallant els arbres de Can Raventós davant la inoperància municipal, ahir es pretenia edificar l’ampliació de l’Hospital Clínic sobre l’Escola Industrial, mentre que aquests espais i els dels jardins de la Universitat continuen sent edificables, i els jardins de la Reina Victòria i la plaça Tetuan segueixen qualificats com a viari bàsic.
Salvem el patrimoni verd!
