El catedràtic de Ciència Política de l’UAB Quim Brugué va abandonar fa uns dies a la francesa la Comissió de Control de la consulta del 9-N, exactament, quatre dies després del seu nomenament. Una llàstima: sembla haver estat incapaç d’avaluar quins són els condicionants en els quals, per desig exprés d’una de les parts en conflicte (la que ara lloa massivament i arreu el seu capteniment), tindrà lloc.

S’entén bé que un tractat acadèmic ha de perfilar tots els requisits necessaris per dotar una consulta de les millors qualitats de puresa democràtica del món mundial. Naturalment que sí. Però, en el cas que ens ocupa, a l’Espanya demofòbica d’avui, qui no estigui interessadament cec, ha de partir d’una constatació: que la part del No s’escuda en la legalitat (interpretada restrictivament, amb la descarada intencionalitat política d’obstaculitzar l’exercici de drets fonamentals) per boicotejar la consulta que desitgen gairebé tres quartes parts dels membres de la comunitat política catalana.

Davant d’aquesta realitat política que ens toca gestionar hi ha dues possibilitats: acceptar el bloqueig de la democràcia que imposa una minoria decidida a impedir la consulta, o analitzar, a partir de les possibilitats efectivament existents, de quina manera es poden assolir els màxims estàndards de qualitat democràtica en el disseny i execució del procés consultiu.

El senyor Brugué, per mor de la puresa, ha triat alinear-se amb els primers, perquè diu que “una societat creua una frontera quan considera que el fi legitima els mitjans”. A mi, en canvi, em sembla que quan l’esquerra transformadora decideix no travessar la frontera de la injustícia, esdevé conservadora i es posa al servei de l’establishment. I, sobretot, que el que fa és tapar amb una maldestra i gruixuda capa de pintura negra (molt negra) la responsabilitat dels qui realment estan destrossant les garanties democràtiques en l’exercici dels drets fonamentals a Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram