Artur Mas serà el nou president de Catalunya. De fet, ha passat per sobre del tripartit avassallant-lo. Durant la campanya, m’he fixat que tant CiU com el PSC han seguit diferents visions en els seus anuncis electorals televisius.
Per una banda, el PSC ha emés tres anuncis diferents (almenys són els que he vist jo). El primer era una sàtira d’una escena de la película La vida de Brian, en la qual es ridiculitzava al candidat convergent. La segona opció va ser un spot en què persones anònimes exculpaven el tripartit de la crisi global, a ritme de rap. Per últim, van decantar-se per un anunci sobri, en blanc i negre, enfrontant l’expresident José Montilla de cara a l’espectador, on feia un al·legat de bones intencions. Convergència i Unió, per contra, va apostar des d’un principi per un sol anunci, que mostrava al principi un Artur Mas reflexiu respecte el fracàs de les darreres dues eleccions. Aquest Artur Mas que mira al terra, poc a poc es va incorporant, aixecant també el to de veu, i mira a càmera prometent treballar “amb humilitat i esforç” pel país. L’spot acaba amb el líder convergent, envoltat dels seus militants que onegen senyeres, prometent “una Catalunya millor”. És clar que els anuncis no han estat el detonant del resultat final de les eleccions, però sí és evident que els partits han trasmés valors, idees i sensacions diferents al públic. I, en la meva opinió, han fet moure la balança del vot cap a un cantó o l’altre. Els convergents han aconseguit trasmetre il·lusió vers el futur, mentre que els socialistes només han fet una caricatura del seu rival i bàsicament s’han espolsat les culpes de sobre, canviant de direcció sense rumb fix. En aquests temps, la gent vol somriure, no posar-se de mala llet. Uns exposaven un futur de colors, mentre que els altres només usaven la crítica com a argument. Al final, la il·lusió ha guanyat a la crítica i a la falta d’idees clares.
