El tsunami que va desencadenar la suplència de Messi a Anoeta en el primer partit oficial de l’any, i els fets posteriors, constaten un cop més la suprema importància del crac argentí dins del FC Barcelona.
La seva autoritat és enorme perquè se l’ha anat forjant al cap dels anys, i si bé sempre hi ha l’enrenou sobre si és ell qui mana dins del vestidor, beneïda sigui aquesta dependència mentre continuï oferint els seus habituals recitals. Bartomeu ho sap i Luis Enrique també: les possibilitats d’èxit de l’equip radiquen en gran mesura en el rendiment de la “puça”. Ni la polèmica que es va originar amb la seva absència a l’entrenament per una suposada gastroenteritis l’endemà de la derrota contra la Reial ha provocat que el president es posicionés a favor del tècnic en detriment del jugador. Hem viscut infinitat de vegades enfrontaments d’aquesta mena, i gairebé sempre un dels dos acostuma a caure. A més, amb un entrenador que està començant un projecte, és habitual que qui tingui les de perdre sigui el futbolista.
Però amb Messi tot és diferent, i tothom dins del club és conscient que cal tenir-lo content. Bartomeu perquè sap que si l’argentí decideix marxar ja no cal ni que es presenti a la reelecció, i ‘Lucho’ perquè intueix que un duel amb ell no el portarà a cap altre lloc que a la destitució. L’asturià ha patit l’acomiadament de ‘Zubi’, amb qui treballaven plegats, i és conscient que probablement la seva figura no genera consens dins de la junta. Malgrat això, i a l’espera que a finals de temporada els socis decideixin el model de club per als pròxims anys, com sempre en el futbol tot dependrà de si la piloteta entra o no. De si l’equip és capaç de créixer a partir de la victòria contra l’Atlético i deixar enrere els dubtes.
Per sobre de directives i d’entrenadors, l’argentí trenca la norma perquè si rendeix al seu nivell, tot és més senzill. Els genis sempre han manat en els clubs, ho van fer Pelé, Cruyff o Maradona, i és quelcom inherent a la professió. Si tens al millor, és preferible encomanar-te al seu talent que no fer-li la vida impossible. Sempre dins d’uns límits, òbviament. Però amb Messi, home de poques paraules, tots sabem quina és l’equació de l’èxit: que sigui feliç.
