Sortosament, hi ha un sector independentista que té claríssims els noms. Escolti’m, els traïdors són aquest, aquest i aquest. Et miren per sobre les ulleres i, acte seguit, subratllen ben subratllats sobre el paper diversos noms de traïdors evidents. En l’àcting, aprofiten la contundència per, de passada, demostrar la seva absoluta innocència en tot aquest afer de la traïdoria nacional.
Al final, la imatge és bastant entendridora. Perquè el senyor polític t’ha omplert els noms en un paper autonòmic, utilitzant un subratllador autonòmic, assegut en una cadira autonòmica, i tornant-te a mirar després amb uns ulls tan categòrics com autonòmics. Els mateixos ulls amb què més tard anirà a La Sirena a gastar-se part del seu sou autonòmic, un cop aprovades les polítiques autonomistes de l’endemà.
Ens agradi o no, ens faci sentir més o menys còmodes, pràcticament tots formem part d’aquesta meravellosa gestoria que és Catalunya, i els fets demostren amb insistència que en el nostre dia a dia pràcticament tots actuem des d’un grau de traïdoria similar. Al carrer però, sobretot, a la política. És una traïdoria que ve d’una derrota, que a cada pas ens rebenta bona part dels nostres principis sense gairebé adonar-nos-en, i que, per molt que l’adornem de paraules i intencions, ens situa allà on som. En un traïdoríssim cul de sac.
Pràcticament tots formem part d’aquesta meravellosa gestoria que és Catalunya
Davant d’aquesta situació, els senyors del subratllador han optat per passar-se el dia subratllant noms. Les estones lliures entre decisions innòcues per arribar a la independència les dediquen a subratllar noms. I, per cada nom que subratllen, també subratllen els seus escrúpols i la seva alçada política i moral. Però ells perceben que només estan subratllant noms d’altres. Bé, que vagin subratllant, si això els apropa a la independència. La independència vers la realitat, dic.
La quantitat de gent que se suma amb entusiasme a aquesta revolució dels subratlladors no em sorprèn. No em sorprèn perquè és fàcil, perquè fer-ho ens exculpa l’ànima i perquè, al capdavall, les derrotes sempre comporten reaccions psicològiques que només tenen a veure amb la passió i la culpabilitat. Però que no em sorprengui no significa que no ho trobi altament preocupant. Els subratlladors estan condemnant aquest païset nostre a no sortir del cul de sac durant una llarga i insofrible estona.
