Arnau Nadeu

Lluny de les bombolles mediàtiques i polítiques, que es retroalimenten cada vegada més acceleradament i gairebé sempre a través del tot poderós món digital, hi ha el carrer. La vida analògica. La cua al forn de pa, la cervesa a la barra del bar, les converses de vestidor de gimnàs… Moments en què, més enllà del teu cercle vital –una bombolla, també–, pots palpar una altra dimensió de l’esfera social. Aquella que, sense fer soroll, destil·la preocupacions que, sorprenentment, gairebé sempre tenen un perfil baix en l’agenda pública. Potser perquè són massa mundanes i, és clar, ja se sap que a segons quins nivells dedicar-se o donar protagonisme a certes qüestions no queda bé. Cal tenir debats profunds, d’altura intel·lectual. No fos cas que algú ens titllés de polítics –o de periodistes– low cost. Molt millor dedicar hores i hores a debats –sovint buits– sobre, posem pel cas, el model de ciutat que, per exemple, a la neteja municipal.

Doncs bé, el primer –model de ciutat– preocupa un 2,1% dels barcelonins, mentre que la segona –neteja– neguiteja un 6,5% dels veïns de la capital. Tres vegades més. Són dades de l’últim Baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona. Però és que si mirem l’evolució d’aquestes mateixes preocupacions, mentre que la del model de ciutat s’ha mantingut més o menys igual des del 2015 –oscil·lant entre l’1 i el 2%–, la neteja ha passat, amb alts i baixos, de l’1,6% d’aleshores al 6,5% d’ara. Aquesta última avui preocupa fins i tot més que la Covid-19 (3,6%). Sí, sí, ho han llegit bé: més que la pandèmia que acapara les nostres vides des de ja fa massa temps.

Aquesta setmana, a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona –fixin-se: a una comissió, no fos cas que se li donés massa importància–, s’ha reconegut aquest maldecap. Arran d’una petició d’ERC que ha rebut el suport de tots els grups municipals, govern inclòs, s’ha anunciat que s’injectarà pressupost extraordinari al servei de neteja per posar remei als problemes de brutícia. A la mateixa comissió fins i tot s’hi ha parlat de rates. Sí, de plagues de rates. Una bona injecció de neguits de la plebs per a més d’un –notis la ironia–.

A la gent li preocupa la neteja. Molt. És fàcil sentir converses al respecte al transport públic, a les botigues, als bancs de les places… Segons el citat Baròmetre, és la cinquena preocupació dels barcelonins. Però la importància que se li dona és la que és. No cal insistir-hi. Sí que voldria, però, comparar la capital amb les ciutats del seu entorn, no en termes de més o menys qualitat de la neteja municipal, sinó de la transcendència que adquireix aquest tema en el debat públic. Perquè en això crec que la mirada metropolitana també és enriquidora.

A la capital hi ha qüestions que es releguen a una posició en el debat públic que no concorda amb el nivell de preocupació que generen

Xavier García Albiol va recuperar l’alcaldia de Badalona el maig del 2020 després del sonat afer d’Álex Pastor i el primer que va fer, una setmana després de prendre possessió, va ser anunciar una “campanya especial de neteja”. Amb una publicació a les xarxes socials acompanyada d’un vídeo amb valoracions de veïns –que convido a recuperar per reflexionar-hi–, el nou alcalde feia gala de la feina dels camions de neteja amb aigua a pressió i prometia que aquesta qüestió seria una de les seves prioritats.

Però abans que més d’un lector es posi les mans al cap perquè he mencionat Albiol –soc dels que penso que de l’alcalde del PP s’hauria d’analitzar molt millor els perquès de les seves victòries electorals, i potser les qüestions terrenals hi tenen alguna cosa a veure–, m’afanyo a citar una alcaldessa d’un altre color polític i d’idees indiscutiblement allunyades del badaloní. Provin de fer el següent exercici: entrin al compte de Twitter de Núria Parlon (PSC), batllessa de Santa Coloma de Gramenet, i comptin el nombre de tuits que ha fet durant aquest estiu amb fotos i vídeos dels serveis municipals netejant els carrers de la seva ciutat. No se les acabaran. O rebusquin a l’hemeroteca l’opinió de l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón –també del PSC–, sobre aquesta qüestió, en una ciutat on la neteja dels carrers s’ha situat algun cop com la principal preocupació dels veïns. Balmón ho té com una de les màximes prioritats d’aquest mandat, i ho diu sense embuts. Sense cap mena d’acomplexament.

Podria seguir posant exemples de més ciutats de l’entorn de Barcelona, però seria reiteratiu. Sense entrar a valorar –repeteixo– la qualitat del servei de neteja de cada ciutat i els seus resultats, només pretenc evidenciar que, mentre a la capital hi ha qüestions que es releguen a una posició en el debat públic que no concorda amb el nivell de preocupació que generen, a la resta de la metròpoli la dinàmica és diferent. I aleshores hi ha qui no entén, des del melic barceloní, les majories absolutíssimes de Parlon o els grans resultats electorals d’Albiol. Per descomptat que això últim s’explica per moltíssims factors més. Però “la manera gestual, erràtica i ingràvida com s’aborden els temes que marquen l’agenda política no és que produeixi desafecció, és que està generant una gran massa de gent completament desconnectada dels afers públics”. Ho diu el sociòleg i exalcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs i ho subscric fins a l’últim accent. Afegint-hi, a més, que com es trien i quins acaben sent aquests temes, també. I en tot plegat, polítics i periodistes hem de fer molta autocrítica.

Arnau Nadeu, director editorial del diari Línia