En terminologia política, la setantena de folis que relaten el pacte PSOE-Ciudadanos no passa de ser un simple contracte d’adhesió a un projecte de sosteniment de l’estatus quo polític, econòmic, territorial i fins i tot social derivat del règim del 78, que dinamita, això sí, els esquemes d’esquerra i dreta propis del bipartidisme clàssic i obliga els ciutadans a reinterpretar el valor del seu vot en aquest sentit.
Però aquest pacte, útil per escenificar la voluntat de diàleg, reforma i progressia de C’s i PSOE en contraposició amb Iglesias i Rajoy per si hi ha noves eleccions, té un efecte demolidor per al PSC. Liquida definitivament, si no és que miraculosament i per primera vegada els socialistes catalans tallessin el cordó umbilical, qualsevol possibilitat que el PSC ocupi la centralitat de la socialdemocràcia a Catalunya, tant si és autonòmica com si és la República Catalana. Aquest paper el voldrà fer ERC i potser una part de CDC, i no hi ha lloc per a una socialdemocràcia que no accepta un principi bàsic democràtic, valgui la redundància, com és un referèndum, explícitament prohibit en el contracte de supervivència política Sánchez-Rivera.
Iceta ha quedat en fora de joc, i ara, empassat el gripau de C’s després d’apostar entusiastament per un acord amb Podemos, explica en una entrevista que els seus nous amics són fantàstics, el que passa és que a Catalunya tenim una percepció molt negativa d’Albert Rivera i els seus, però que a Espanya són de centre-dreta. Fins i tot recorda que Convergència i Ciutadans comparteixen grup liberal al Parlament europeu.
El PSC accelera la seva residualització. Però el PSOE va en la mateixa direcció. En terminologia psiquiàtrica, la situació del socialisme espanyol seria descrita pel psiquiatre nord-americà Phiillip J. Resnick com un ‘filicidi altruístic’. Tècnicament, es tracta d’un assassinat que comet el pare o la mare, en aquest cas el PSOE amb la motivació d’alleugerir el patiment, real o fictici del fill, que seria un PSC que no pot respirar oprimit pel secessionisme i el trencament de la convivència. I posteriorment, es pot produir el suïcidi del progenitor.
Article publicat a El Món.cat
