El govern Colau-Collboni està impulsant un model mal anomenat de superilla que consisteix a reurbanitzar una sèrie de carrers de l’Eixample a l’atzar, establint una nova funcionalitat: ara aquests carrers no compliran la funció bàsica de la xarxa viària, sinó que esdevindran zones de vianants. Ara bé, la trama Cerdà de l’Eixample ofereix una estructura en malla homogènia de l’espai públic que presenta unes característiques molt específiques: robustesa al sistema i una estructura no jerarquitzada on tots els carrers són iguals. Però amb el nou model passarem d’una trama urbanística igualitària a un Eixample desigual, on uns quants viuran en carrers verds i altres, en autovies urbanes per on passarà tot el trànsit de la ciutat.
El model de malla que Cerdà va idear, més enllà de reflectir un model de societat mixt i divers, responia a una funcionalitat i robustesa del sistema urbà, d’acord amb la teoria de Xarxes, perquè el model Cerdà era un model científic. La proposta de l’Eixample Colau-Colllboni trenca aquesta homogeneïtat i proposa una jerarquització de la xarxa viària, establint carrers amb diferents categories. Això, sumat al fet que els vials on no es ‘talla’ el trànsit n’assumiran més, ens porta a una situació en la qual la ciutat no millorarà i empitjorarà la qualitat de l’aire.
Demanem que, abans de qualsevol implementació final, es faci una prova pilot durant tres mesos i una anàlisi acurada del projecte amb indicadors de mesura (trànsit als carrers afectats i l’entorn, contaminació de l’aire, impacte econòmic…). Els veïns i veïnes mereixen dades i, si el projecte és bo, que es dugui endavant, però sempre amb la certesa que ho serà.
Des de Junts defensem un model alternatiu que consisteix en l’increment del verd urbà amb l’ampliació de voreres i augment de la vegetació, sigui en horitzontal o en mitgeres verdes (que han de mantenir-se, no abandonar-se). Amb igualtat i sense malmetre el model de malla, ni la càrrega i descàrrega tan necessària, ni impedir la circulació dels vehicles d’emergència i sense complicar la vida als ciutadans. Perquè estem per solucionar problemes, no per crear-ne.
D’altra banda, també necessitem un pla per desplaçar l’estacionament de vehicles de la superfície cap al subsol, necessitem innovar, utilitzar tots els recursos de la ciutat i alliberar voreres i zones d’aparcament.
També proposem continuar la recuperació dels interiors d’illa de l’Eixample, tot recuperant el model Cerdà, font de vida i de barri, i que ara estan oblidats per aquest govern, que ni els recupera ni els manté adequadament.
Proposem una millora de les connexions entre la ciutat i la resta del país, per tal que accedir a la ciutat mitjançant transport públic sigui una alternativa raonable per a un major nombre de persones: ampliació d’FGC, Rodalies i autobús, aparcaments dissuasius… El trànsit ve de fora: abans que res millorem la connexió amb l’AMB.
També hem de millorar l’electrificació del sistema, en la qual cosa el Tarifazo Sánchez-Podemos, la lluita contra les zones de càrrega elèctrica i l’augment del cost d’aquestes no ajuden gens. Hi ha una batalla governamental contra l’electrificació i contra la reducció d’emissions, contra el futur. Reclamem un pla potent d’ajuts i incentius per tal que es renovi la flota de vehicles privats, reclamem avançar cap a on avança Europa.
Prova pilot, electrificació, millora metropolitana de la mobilitat, igualtat en les mesures, augment del verd i dels interiors d’illa, un nou model d’aparcament… L’Eixample necessita futur, ciència i innovació, no colors a terra i noves dificultats per als seus veïns i veïnes.
