Treballadores de la Llar

La formació està organitzada pel Pla Comunitari Sagrada Família i es fa a l’Ateneu el Poblet. Foto cedida

Ja ha arrancat a l’Ateneu el Poblet un taller que pot ajudar que les vides d’algunes dones facin un gir de 180 graus: la Formació per a Dones Treballadores de la Llar, organitzada pel Pla Comunitari Sagrada Família i feta amb la col·laboració de l’associació Més que Cures, l’ONG La Merienda o dels serveis Aula Ambiental Sagrada Família o CAP Roger de Flor, entre d’altres.

Tal com explica la dinamitzadora del taller, Marina Pico, qui té formació de sociòloga, aquest tracta d’arribar a dones migrants que es troben en situació de vulnerabilitat, que siguin mares solteres i que no tinguin documentació. “Són a les que podem ajudar més perquè necessiten més ajuda”, indica Pico. “Aquesta formació és un espai de cures i treball emocional”, afegeix.

Pel que fa als eixos entorn dels quals gira la formació, que durarà fins al desembre, la seva dinamitzadora detalla que a través del de benestar emocional se’ls vol donar visió de futur i d’integració a la ciutat i que coneguin millor els seus drets laborals. D’altra banda, a partir de l’orientació laboral aconseguir que puguin pensar en possibles negocis o projectes que els hi agradin, que tinguin accés als recursos del barri perquè coneguin les ajudes que poden demanar i, per últim, també rebre suport psicològic.

“Arran de la pandèmia moltes persones van quedar colpejades. Va sorgir més depressió, ansietat o trastorns de conducta alimentària (TCA)”, sosté Pico, qui alhora assegura que una de les coses que més l’ha afectat acompanyant aquest grup de dones, és el racisme que han patit algunes durant l’intent de construir una vida millor. “També treballem reconeixent-nos les unes a les altres per formar una societat més equitativa”, sentencia Pico.

Buscar-se la vida

Yassemine Attar, d’origen marroquí i que va cursar l’anterior formació que va acabar el passat mes de juliol, explica que va decidir fer-la perquè no podia treballar sense documentació ni sense parlar català o castellà.

“Em van ajudar molt”, assenyala Attar, que en aquests moments fa front a la difícil realitat de buscar feina. “Per una banda, alguns llocs m’han rebutjat per no tenir papers. Per l’altra, he trobat una feina com a treballadora de la llar, però és amb horari d’interna, i això no m’ho puc permetre perquè tinc dues filles”, lamenta Attar, qui tot i els obstacles no té intenció de rendir-se. “Segueixo buscant feina, sempre busco”, assegura.