Alguns dels usuaris del Club Social Dreta de l’Eixample fent manualitats. Foto: Línia Eixample
El Javier, el David, el Francisco i el José Carlos, quatre amics d’entre 50 i 66 anys, xerren de forma distesa mentre juguen a cartes un divendres a la tarda. Podrien estar passant l’estona a un bar, però se senten més còmodes al Club Social Dreta de l’Eixample, un espai d’oci per a persones amb malalties mentals situat al passatge Vilaret, 44-46. És un dels sis serveis socials del Centre Psicoteràpia Barcelona (CPB) Fundació Dr. Fàbregas –que també compta amb una dotzena de serveis sanitaris– i per als seus 89 usuaris és una autèntica zona de confort.
“Fora del club vaig amb por, aquí estic tranquil”, diu el David, que reconeix que passa molta angoixa quan intenta socialitzar en llocs com una terrassa o un centre cívic perquè creu que la gent pot notar que té una malaltia mental i jutjar-lo. “De seguida et critiquen”, afegeix en José Carlos, que coincideix amb el seu amic a dir que encara hi ha molt d’estigma i un “desconeixement brutal” al voltant dels problemes de salut mental. Això sovint es converteix en “autoestigma” i són ells mateixos els qui prefereixen amagar la malaltia, no parlar-ne per tal de no exposar-se a les reaccions de la resta. “Hi ha gent que, quan ho sap, passa de tu”, lamenta el Javier.
La vida social, una qüestió de salut
Els usuaris del Club Social es troben “en un punt d’estabilitat dins de la malaltia”, tal com explica Cristina Vilela, educadora social del centre, però sovint quan arriben a aquesta fase de la recuperació han perdut el suport d’amics i familiars i s’enfronten a la soledat, un obstacle per a la seva millora.
L’objectiu d’aquest servei, doncs, és “evitar l’aïllament dels pacients, donant-los l’oportunitat de conèixer altres persones que viuen una situació similar a la seva”, diu Vilela. Així, els ofereixen activitats de tota mena, com classes de teatre o dansa, tallers de treballs manuals, tertúlies i sortides, però sempre amb una finalitat. Per exemple, ara estan fent unes llibretes per vendre-les a la Fira de Nadal de la Sagrada Família, i l’obra de teatre que preparen la representaran al juny a L’Altre Festival, el festival internacional d’arts escèniques i salut mental. En aquest sentit, l’educadora destaca la necessitat “d’obrir-se al barri” i participar en la vida comunitària.
En David, en Javier, en José Carlos i en Francisco jugant a cartes a la ludoteca. Foto: Línia Eixample
D’altra banda, tenen la ludoteca, la sala on juguen a cartes, consulten l’ordinador, llegeixen la premsa o simplement conversen. “Al centre es creen molts grups d’amics”, celebra Vilela, que recorda que “l’oci és clau per estar bé a nivell mental”. Per al José Carlos, de fet, el Club Social és “un dels pilars” de la seva vida, juntament amb les treballadores domiciliàries que l’ajuden cada matí i al seu psiquiatre. “Jo necessito sortir de casa almenys dos cops al dia, i venir aquí m’ajuda molt”, admet. En la mateixa línia, el Javier defensa que “fer activitats és el que et manté lluny de sentir-te malament”.
Falten recursos
Precisament per la funció imprescindible que compleixen, el Francisco subratlla que calen “més recursos i més professionals” per a salut mental, i es queixa de les llistes d’espera eternes que hi ha en molts serveis de primera necessitat. Tot i el bon funcionament del Club Social, l’equipament situat al barri de la Sagrada Família no s’escapa d’aquest problema. “Tenim més demanda que places disponibles i hem de fer equilibris per no deixar ningú fora. Això no hauria de ser així”, conclou Vilela.
