La Khadija i el Mohammed al bar restaurant Ca la Jadi. Foto: Línia Eixample
La Khadija va arribar a Barcelona des del Marroc l’any 1978. Va treballar com a ajudant de cuina a un restaurant durant molts anys, fins que va decidir obrir el seu propi negoci, el bar restaurant Ca la Jadi, que va aixecar la persiana el desembre de 1992 al número 25 del carrer Marquès de Campo Sagrado. Ara, després de gairebé trenta anys als fogons i havent bufat 65 espelmes, es jubila. Això vol dir que el local es traspassa i que Sant Antoni perd un dels restaurants marroquins més antics del barri i de la ciutat.
“El trobarem a faltar”, reconeixen dos clients asseguts a la terrassa de Ca la Jadi, aprofitant un dels seus últims dies d’obertura. Són una parella jove del barri que visiten el bar habitualment i el consideren un lloc particular. El sentiment és mutu: la Jadi (com li diuen a la Khadija) també enyorarà la clientela. “Fa pena deixar el negoci per deixar de veure la gent, que sempre ens ha tractat molt bé”, diu la propietària, que alhora admet que està cansada perquè l’hostaleria és un ofici “molt dur”.
En aquestes tres dècades, la Jadi i el Mohammed, el seu marit i mà dreta, les han vist de tots colors. Quan tot el sector patia les conseqüències de la crisi econòmica que havia esclatat el 2008, ells van topar amb un altre entrebanc: el 2010 van haver de tancar durant un any i mig per obres a la finca on es troba el local. Després se’n van refer i van viure una bona època, fins que va arribar la pandèmia, que els va afectar “com a tothom”, diuen.
Amb tot, viuen el tancament amb la tranquil·litat d’haver fet la feina ben feta i de saber que ara podran descansar.
L’adeu recent del Dinàmic
Ca la Jadi no és l’única pèrdua que ha patit la restauració de Sant Antoni en els últims mesos. El Dinàmic, un restaurant que feia set anys que triomfava al barri, va tancar al públic a finals de novembre. Els dos anys de pandèmia van posar contra les cordes un negoci que, segons la propietària, Olga Llata, ja havia hagut de fer front a moltes “traves” per part de l’Ajuntament, que “no ajuda els restauradors”. “Diria que ha sigut pitjor l’Ajuntament que la pandèmia”, afirma, contundent. Creu que, si no hagués estat per això, no hauria aprofitat l’oportunitat de vendre el local quan li va sorgir i El Dinàmic encara existiria.
Tot i que està convençuda de la decisió que ha pres, a Llata li sap “molt greu” la situació perquè l’ofici li “encanta” i el restaurant li aportava “molta satisfacció”. Troba a faltar els clients i assegura que va sentir la seva estima des del primer dia, amb una inauguració multitudinària que recorda com un gran moment, i fins al final.
