La pintora Neus Martín Royo, a davant d’un dels quadres de l’exposició. Foto: Galeria Jordi Barnadas
La galeria Jordi Barnadas, situada al número 347 del carrer Consell de Cent, és des de dijous passat un lloc on el silenci regna més que de costum. La culpable d’això és de la pintora Neus Martín Royo, que fins al 7 de novembre hi exposa la mostra ‘Barcelona, la ciutat del silenci’.
L’exposició, tal com explica Martín Royo a Línia Eixample, és fruit de dos anys de feina i convida a mirar la ciutat, amb uns 25 quadres, a través de les seves façanes, que són les grans protagonistes de les obres. Tot i que la majoria de quadres són fets d’abans de la pandèmia, n’hi ha sis que sí que són producte del confinament. La pandèmia té un pes important en l’exposició. “De manera habitual estic sempre confinada però el confinament va fer que els artistes poguéssim estar tancats al taller i va ser una època molt productiva”, explica Martín Royo.
El silenci, doncs, és l’element central de la mostra. “Amb el confinament es va veure més que mai la ciutat del silenci. El silenci té molts espais i l’absència de densitat d’aquells mesos ens ho va fer veure”, reflexiona aquesta artista del Poblenou. La reivindicació de l’espai i la seva bellesa, diu Martín Royo, és un dels objectius de la seva obra, molt basada en l’arquitectura i, en aquesta sèrie de quadres, en unes façanes que “defineixen molt bé la ciutat i connecten amb l’interior de les cases”. Durant el confinament, afegeix, “van ser protagonistes de les nostres vides”.
MOLTS ANYS LLUITANT
A banda de l’exposició de Martín Royo, la galeria Jordi Barnadas ja fa mesos que es va tornar a posar en marxa, tot i que no es va aturar mai del tot. “Estem venent bastant perquè la demanda d’art ha pujat. Suposo que és perquè la gent es queda molt a casa i tant el client local com l’internacional han augmentat”, afirma Jordi Barnadas, cap visible de la galeria. Tot i aquesta bona notícia, Barnadas també diu que han notat la caiguda del turisme, però afegeix que en general la situació que viuen no és dolenta. “Has de pensar que la crisi del 2008 va ser molt dura i mai ens vam recuperar als nivells anteriors. Fa més d’una dècada que remem a contracorrent”, diu Barnadas. El coronavirus, afegeix, “és una dificultat majúscula però fa més de 10 anys que ens hem d’espavilar molt”.
Pel que fa a l’espai físic de la galeria, les limitacions d’aforament no representen un problema perquè “mai s’hi acumula molta gent”. I és que una galeria també és un espai de silenci.
