Les truites del bar Laláns que prepara José Ramón González, propietai del local. Foto: Línia Eixample
Fa gairebé deu anys que la Carmen i el Juan, veïns de Vallcarca, baixen dos o tres cops per setmana a Sant Antoni per esmorzar al bar Laláns, al número 44 de l’avinguda Mistral. Aprofiten el temps lliure que els dona la jubilació per anar-hi expressament i començar el dia amb bon peu, assaborint la truita que prepara amb excel·lència el propietari del local, José Ramón González.
De fet, aquest és el motiu de pes (mai millor dit, perquè estem parlant de truites de deu quilos) pel qual hi van molts clients, fins i tot de fora de la ciutat. Sense treure cap mèrit al fidel matrimoni de Vallcarca, González assegura que també té parroquians de Sant Feliu i de Sant Boi de Llobregat, per exemple.
En un barri freqüentat cada vegada més per moderns a la recerca de locals instagramejables, un bar “tradicional” com el Laláns s’acaba convertint en un lloc especial. Preguntat sobre la clau de l’èxit del negoci, que va obrir el 2010 i continua al peu del canó malgrat crisis i pandèmies, González reconeix que “és qüestió de no trencar-s’hi gaire el cap”. “Si una cosa funciona, no la toquis, perquè si t’arrisques, potser t’estavelles”, afirma aquest gallec de 59 anys, nascut a Ourense –el delaten les samarretes i banderes del club de futbol de la ciutat que decoren el local, tot i que també en té del Celta de Vigo– i veí de Barcelona des de fa quatre dècades.
Passant pel bar un dia qualsevol a les nou del matí, queda clar que l’estratègia dona bons resultats. Els plats amb una porció generosa de truita i unes llesques de pa amb tomàquet surten constantment de la barra i van a parar a la taula de clients com en Josep, que no perdona la seva visita setmanal al Laláns. També en Lluís s’hi acosta almenys un dia a la setmana des que el va descobrir, fa només uns mesos, “gràcies al boca-orella”, comenta. “Hi ha molts locals pensats per als turistes que tenen una qualitat justeta. Això aquí no passa, i es nota la diferència”, afegeix, entre mossegada i mossegada.
Probablement, aquests clients no correran a publicar una foto a Instagram amb l’etiqueta #foodie, però recomanaran el bar als seus coneguts i, el més important, hi tornaran. “La seva manera de transmetre’m que estan contents és venint dia rere dia”, diu el propietari, que explica que té clients “exigents” i sincers a l’hora de fer crítiques (quasi sempre bones). També en té d’il·lustres, com Amaia Romero, que s’hi ha deixat veure més d’un cop, o Quim Monzó, que n’ha parlat a entrevistes, columnes i xarxes socials.
Tot i que fa pocs dies Rosalía va dir a Twitter que la millor truita de Barcelona és la del bar El Pollo (carrer del Tigre, 31) –un missatge que des del Laláns van repiular, amb esportivitat–, de seguida van aparèixer molts tuitaires que discrepaven, convençuts que la millor és la que fa González a l’avinguda Mistral. Sigui com sigui, no hi ha dubte que els veïns de Sant Antoni són afortunats: tenen ben a prop dues de les millors truites de patates de la ciutat.
