Pont de vianants per travessar el carrer dels Castillejos, un any abans de la Guerra Civil. Foto: Brangulí/ANC
Del caos urbanístic de les barraques i la indústria als carrers amples i els edificis residencials de l’Eixample. El Fort Pienc, un dels barris més petits de la ciutat, és també un dels que més va canviar durant el segle XX. Així ho constata al llibre Barris de la Sagrada Família i Fort Pienc desapareguts, de l’historiador i periodista Carles Salmurri, que es va presentar dimarts al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.
Al llarg d’un recull de 174 fotografies d’època, Salmurri analitza la “transformació brutal” d’aquesta part de la ciutat. “Era un barri marcat per les línies del tren i les fàbriques. Amb el soterrament i amb la marxa de les fàbriques del carrer d’Ali Bei es va guanyar moltíssim espai públic i es va poder crear un entorn totalment diferent”, explica l’autor a Línia Eixample.
El profund canvi urbanístic dels barris del Fort Pienc i de la Sagrada Família va capgirar també la seva societat. Les famílies obreres van deixar pas a la classe mitjana. Les barriades de barraques de la que va ser una zona perifèrica de la ciutat es van anar eliminant per a aixecar blocs d’habitatges i equipaments. D’aquella forma de malviure, habitual al límit del districte amb el Poblenou, on avui hi ha el TNC o l’Auditori, ara només en queden unes fotografies.
Un testimoni únic
Les instantànies del llibre plasmen moments històrics que no són fàcils de veure. Per exemple, il·lustren la vaga del tramvia del 1951, que va ser tot un desafiament social i sindical a la dictadura. “Han sigut els mateixos veïns els qui ens han cedit una foto feta des d’un balcó. No hi ha imatges professionals d’aquesta vaga perquè era massa perillós fer-les”, detalla l’autor.
Però, abans de les vagues contra el règim, va venir la Guerra Civil. Bombardejos, protestes, política i, fins i tot, atacs a l’Església. Barris de la Sagrada Família i Fort Pienc desapareguts inclou una imatge de l’assalt al convent de les Saleses del juliol del 1936. Durant els primers dies de la guerra, el centre religiós del passeig de Sant Joan va ser atacat. “Durant l’assalt es van arribar a profanar les tombes de les monges”, indica Salmurri.
Més enllà dels episodis de foscor, el llibre recorda el patrimoni arquitectònic desaparegut. Un dels grans desconeguts de la història de l’Eixample és l’imponent Frontó Barcelona, un estadi d’estil modernista situat a la cruïlla Diputació-Sicília que es va mantenir actiu entre el 1893 i el 1902 i del que avui no en queda cap rastre.
