L’edifici del carrer de Provença, 389, on va néixer el Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet. Foto: Arxiu

De casa a la fàbrica i de la fàbrica a casa. Aquest era el dia a dia de moltes filles de famílies de classe obrera a principis del segle XX. Per a la majoria d’elles, haver nascut en una llar humil volia dir començar a treballar sent una nena i renunciar a rebre formació educativa. En aquell context, a l’antic barri del Poblet (actualment, la Sagrada Família), va aparèixer una escola disposada a canviar aquesta situació. Era el Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet, fundat l’any 1909 i gestionat per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

La Comissió de Memòria Històrica del Poblet, que s’encarrega de recuperar i difondre el passat del barri, ha volgut recordar recentment aquesta institució. Laura Ponce, integrant de la comissió, reconeix que ho han fet com una mena d’homenatge, ara que les monges paüles han marxat del barri després de més d’un segle.

Tal com explica Ponce, les Filles de la Caritat van tenir, primer, una escola al carrer de Provença, 389, que més endavant es va ampliar amb la compra de l’edifici del 249 del carrer de Sicília. Durant molts anys aquell centre va ser l’Escola Marillac, fins que el 2021 va esdevenir una escola pública i va ser rebatejat com a Institut Escola Sicília. Perduda l’escola, les monges van mantenir la seva activitat benèfica i van continuar vivint a l’edifici de Provença un temps. El maig passat, però, es va saber que l’Ajuntament havia comprat aquest immoble per fer-hi una escola bressol pública. Així, el mes de juny, les Filles de la Caritat es van acomiadar del barri. Una emotiva missa a la Sagrada Família va servir per homenatjar-les i agrair-los la feina feta.

Salvar la història de l’oblit

Laura Ponce creu que històries com aquestes s’han de “caçar al vol” per evitar que es perdin. I així ho va fer ella. Quan va veure que les Filles de la Caritat se n’anaven del barri, es va afanyar a posar-se en contacte amb Sor Mercè, mare superiora del Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet en la darrera etapa. Amb cura i respecte, Ponce s’ha reunit diverses vegades amb aquesta monja i n’ha publicat una delicada entrevista al blog de la Comissió de Memòria Històrica del Poblet.

Mestra jubilada, Ponce sempre ha treballat a l’escola pública i n’ha estat una fèrria defensora, però això no li impedeix valorar la tasca del centre concertat que va ser el Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet. “Al barri hi havia els claretians, molt potents i molt d’homes, i en canvi elles es van adreçar a noies que treballaven en fàbriques”, subratlla. En aquest sentit, destaca que al Patronat ajudaven les noies a estalviar i els donaven una formació que els permetia tenir una vida millor. En els inicis de l’escola, aquesta “vida millor” passava molts cops per “fer un bon casament”, admet Ponce, sense deixar de lamentar el masclisme de l’època.

Sigui com sigui, al barri encara hi ha moltes dones grans que estan profundament agraïdes amb l’oportunitat que els va donar aquest centre. Ponce ho va poder constatar en primera persona un dia que era a casa de Sor Mercè preparant l’entrevista i, de manera espontània, s’hi va presentar una dona de més de noranta anys que havia estat alumna del Patronat. “Va explicar tot el que havia significat per a ella i va dir: «No seria res, jo, sense l’escola»”, relata.

Una escola que se sentia incompresa

Veient això, Ponce comprèn que a Sor Mercè li hagi quedat la sensació que l’administració mai va entendre el tipus d’escola que eren. “Ella insisteix que no es tractava d’una escola concertada qualsevol, que no era una escola «de guany», sinó més aviat pobra”, diu. Cal tenir en compte, afegeix, que durant molts anys, i especialment durant el franquisme, la religió va ser el “paraigua” sota el qual es podien fer determinades coses. “Feien el que ara en diríem extraescolars, però també preservaven tradicions des d’un cert catalanisme”, assegura.

“Evidentment, tot això ha de ser públic i a l’abast de tothom”, matisa Ponce, que recorda que a les fàbriques hi havia “molta gent” que no tenia sentiments religiosos i que, per tant, podia quedar exclosa d’aquestes activitats. Tanmateix, considera que és “de justícia” posar en valor la feina de les Filles de la Caritat al Poblet. És de justícia per a elles, però també per a un barri que canvia tan de pressa que corre el risc de perdre la memòria.