Simulació sobre com podria ser la superilla del carrer Girona i els seus voltants. Foto: Ajuntament
El govern municipal té la intenció de transformar l’Eixample en una gran superilla que inclogui més zones verdes i places on actualment el protagonisme és per als carrers tradicionals i les cruïlles.
Partint del model de la superilla de Sant Antoni, l’executiu municipal proposa fer un “salt d’escala” per estendre aquesta aposta urbanística a la resta de ciutat prioritzant la trama Eixample. L’objectiu és a llarg termini i es busca que d’aquí al 2030 els veïns tinguin a un màxim de 200 metres una plaça o un anomenat eix verd. “Volem que el model de superilles s’estengui per tot Barcelona”, ha assegurat l’alcaldessa Colau, que ha reivindicat la idea de Cerdà de “ciutat saludable” per guanyar verd i espai “de qualitat”.
El pla per als pròxims 10 anys preveu transformar 21 carrers de l’Eixample en eixos verds i fer 21 noves places a les cruïlles. Això significaria que el 2030 un de cada tres carrers a l’Eixample sigui un eix verd pacificat. Lògicament això dependrà de les intencions que puguin tenir els futusr governs municipals.
A curt termini, però, el govern de comuns i socialistes vol fer passos endavant durant aquest mateix mandat. Així doncs, l’executiu municipal té previst posar en marxa aviat dos concursos públics per convertir quatre carrers en eixos verds –Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell– i quatre noves places a les cruïlles de Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona amb el carrer del Consell de Cent.
El calendari amb el qual treballen des de l’Ajuntament preveu que les obres, que necessitaran una primera inversió de gairebé 38 milions d’euros, comencin a principis del 2022 i durin entre 10 i 12 mesos. Més enllà d’aquests primers canvis, l’ambiciós projecte inclou que, dels 61 carrers que té el districte, 21 acabin sent transformats. A la llista hi ha carrers com ara Provença, Ausiàs Marc, Nicaragua, Casanova i Sicília.
Tot plegat implicarà en els carrers que es reformin la circulació quedi limitada al trànsit local i a una velocitat de 10 quilòmetres per hora. L’Ajuntament defensa que el principal objectiu és assolir “un model d’espai públic pensat per a les persones que sigui més sostenible i més saludable”.
CRÍTIQUES D’EIXAMPLE RESPIRA
La plataforma Eixample Respira no ha rebut amb especial alegria el projecte de l’Ajuntament. El seu portaveu, Guille López, critica que en cap moment es parli del carrer Aragó i la Gran Via.
“En aquests carrers no es preveu fer res quan són dues autopistes urbanes”, afirma López. La plataforma es mostra sorpresa perquè el mateix Ajuntament diu que cada dia entren i surten de l’Eixample 250.000 vehicles “però només faran canvis en les vies perifèriques”.
López deixa clar que celebren les transformacions anunciades en diferents carrers del districte però creu que per baixar la contaminació “tindran un impacte zero” i lamenta que el projecte sigui a 10 anys vista. “No representa fer un salt de qualitat respecte de la situació actual. Es tracta d’un model continuista”, diu el portaveu d’Eixample Respira, ja que estem en un escenari, afegeix, “on s’aposta per les superilles, un model que compartim, però no es toquen les autopistes urbanes de cinc o sis carrils”.
