La sala de festes Scala després de l’atemptat del 15 de gener de 1978. Foto: Joan Guitart/AFB
El 15 de gener de 1978, després d’una manifestació contra els Pactes de la Moncloa, alguns dels participants en la mobilització van atacar la sala de festes Scala. Com a conseqüència, van morir quatre treballadors. Bernabé Bravo, Ramón Egea, Juan Manuel López i Diego Montoro van perdre la vida mentre hi feien tasques de manteniment.
Els mitjans de comunicació, encara controlats pel poder, van difondre la versió oficial que assenyalava com a responsables un grup d’anarquistes de la CNT, el sindicat que havia convocat la manifestació. Una investigació policial i un procés judicial matussers van acabar amb el tancament del cas amb molts dubtes sense resoldre. “Al darrere s’hi veia la mà del deep state (l’estat profund)”, tal com explica l’historiador i periodista Rafa Burgos. Efectivament, anys més tard es va saber que un confident policial, Joaquín Gambín, s’havia infiltrat en el moviment anarquista i havia preparat l’atemptat, incitant els joves a perpetrar-lo.
“Cal tenir en compte que la CNT havia estat majoritària a Catalunya i hi havia la por que tornés a revifar”, apunta Burgos, que afegeix que aquest succés va fer molt de mal al sindicat. A més, subratlla que, per acabar-ho d’adobar, entre els operaris assassinats hi havia afiliats a la CNT. La mort d’aquests quatre treballadors es va tractar com un accident laboral fins al 1998, any en què van ser finalment reconeguts com a víctimes del terrorisme. Tot i això, la investigació judicial no es va reobrir mai.
Ara que fa 45 anys del cas Scala, un dels episodis foscos de la Transició, l’Ajuntament vol recordar els fets com a exercici de justícia i reparació democràtica. És per això que aquest mateix dimecres al migdia s’inaugurarà un faristol al xamfrà entre Consell de Cent i passeig de Sant Joan, on hi havia l’antiga sala. Burgos celebra aquest gest, sobretot perquè el cas havia caigut en l’oblit per a la majoria de la població. “Esperem que aquest faristol no pateixi actes vandàlics, com ja ha passat en altres de la ciutat”, diu Burgos.
“Paral·lelismes”
Tal com assenyala Burgos, la infiltració policial no és cosa del passat. Ben al contrari: està a l’ordre del dia. En aquest sentit, l’historiador i periodista fa referència als tres casos d’infiltració de la policia espanyola en moviments socials de Catalunya i el País Valencià, destapats per La Directa. Però també parla de les infiltracions de l’FBI al moviment Black Lives Matter amb l’objectiu de “provocar aldarulls i donar la idea que són violents”. Sembla que la història es repeteix.
