Lluís Sans és el president de l’Associació de Comerciants Amics del Passeig de Gràcia que enguany celebra el seu seixantè aniversari. També dirigeix l’empresa Santa Eulalia, una de les botigues de luxe millor considerades de la ciutat i el país.
Fa seixanta anys que es va crear Amics del Passeig de Gràcia, quin és l’objectiu principal de l’eix comercial?
La finalitat de l’associació és doble. Per una banda promocionar el passeig tot organitzant diferents tipus d’activitats. En segon lloc també tenim com a objectiu vetllar perquè el passeig de Gràcia estigui en les millors condicions possibles: neteja, bon estat del mobiliari urbà…
Després de seixanta anys de vida els Amics del Passeig de Gràcia s’han decidit a formar pert de la fundació Comerç Barcelona. Per què ara?
Formalitzarem el nostre ingrés a l’entitat comercial al llarg d’aquest mes de setembre. El motiu principal és perquè cada vegada es més proper el nostre concepte de comerç del seu. Ara ens comencem a sentir identificats amb els objectius de la fundació.
Un dels temes que recentment ha aparegut als mitjans ha estat el deteriorament de la via. De quina manera la situació del passeig afecta els comerços?
L’experiència em diu que el principal afectat per l’estat d’un carrer és el comerç que hi ha, és molt sensible a la situació d’una via. Per tant un carrer que estigui brut i on hi hagin robatoris, afecta clarament al comerç. A Passeig de Gràcia els botiguers estem en permanent contacte amb els vianants per tal de veure com respiren els possibles clients dels nostres establiments. I és que el nostre carrer té molts problemes. Hem de tenir present que és un carrer molt cèntric i això comporta problemes d’inseguretat o venda ambulant. Tot i estar més reprimits per la pressió policial, són problemàtiques molt freqüents molt complicades de resoldre i fer desaparèixer.
També és conegut el tema de la brutícia arreu del passeig degut a l’elevat nombre d’establiments comercials. En quin punt es troba la situació?
Els horaris en els quals passen a recollir les escombraries així com també el paper i el cartró provoca que des del tancament de les botigues fins entrada la matinada a les voreres de passeig de Gràcia hi hagi cúmuls de brossa i cartrons mal apilats. Això no dóna massa bona imatge de la ciutat.
Que li demana en aquest sentit a les administracions?
Seria bo entre tots trobar la manera perquè les escombraries no es passessin aquestes quatre o cinc hores al carrer. Veure quines opcions hi ha perquè sense gastar més diners, el passeig de Gràcia pugui oferir una millor imatge.
A més a més ja fa molt temps que estem demanant la tant necessària reforma del carrer. Si enlloc de passejar com tothom ho fa et dediques a mirar el terra i sobretot les illes centrals, pots veure que el passeig de Gràcia no està en bones condicions. Les rajoles estan mig aixecades, quan plou s’hi posa aigua sota i després al trepitjar, surt. A més els bancs de trencadissa on hi ha l’enllumenat estan o bé pintats amb grafits o fets malbé. I les voreres laterals, les que separen els carrils centrals dels laterals, si ens hi fixem no podem fer altra cosa que ruboritzar-nos.
Podríem dir que l’estat de passeig de Gràcia no està al nivell del tipus de botigues que hi ha?
Es tracta d’una zona de Barcelona on el sector privat hi ha fet una gran inversió. Ara toca a les administracions públiques respondre. No demanem inversions milionàries perquè entenem que la situació econòmica actual no hi permet. Tot i així creiem que es necessari fer-hi algun tipus de reforma perquè no decaigui.
En el seu cas, vostè és propietari de Santa Eulalia, una de les botigues més luxoses del passeig. Es nota la crisi en el sector del luxe?
En el sector del luxe la crisi es nota una mica menys. El client acostumat a comprar aquest tipus d’article, òbviament que ha notat la crisi però no per deixar de comprar aquests productes. Potser no canvia de casa o barco però continua comprant-se les sabates o la bossa de mà que li agrada.
Un dels altres factors que no deixa que el sector del luxe noti tant la crisi és l’increment d’estrangers. La baixada del client local s’ha vist compensada pel client de fora, sobretot russos i xinesos.
En quina situació està l’ús del català als comerços del passeig de Gràcia tenint en compte aquest increment del turisme?
Els comerços locals de tota la vida, com pot ser Santa Eulalia, tenim un perfil de client també d’aqui amb el qual la relació acostuma a ser en català. Ara bé, l’increment de clientela estrangera ha fet que les grans firmes amb establiment a passeig de Gràcia apostin per tenir personal d’arreu del món perquè aquell que entri a l’establiment pugui realitzar la compra amb total comoditat.
Sobre la liberalització horaria, quina és la postura que heu pres des de l’associació?
Des d’Amics de Passeig de Gràcia creiem que de dilluns a dissabte hi ha prou hores per anar a comprar, per tant pensem que no cal obrir els diumenges. En aquest sentit també cal dir que hi ha un debat intern: a passeig de Gràcia deu ser el carrer comercial on els establiments podrien treure’n més benefici obrint els diumenges.
