A l’esquerra, Francesc Català-Roca i a la dreta el seu fill, Andreu Català Pedersen. Fotos: Arxiu Nacional i cedida
“El meu pare va ser el pont generacional entre fotògrafs”. Així defineix Andreu Català Pedersen, fill de l’emblemàtic fotògraf Francesc Català-Roca, el seu pare en declaracions a Línia Eixample en el marc de la presentació de l’últim projecte de Català-Roca, La pell de Barcelona. I és que ahir a la tarda la Casa Golferichs va acollir la presentació del llibre del fotògraf, que consta de 200 imatges de la ciutat inèdites.
A la presentació del llibre s’hi va afegir una petita exposició de 25 de les dobles pàgines que té el llibre per fer un primer tast del projecte. Andreu Català explica que l’obra és una maqueta que va deixar feta sobre Barcelona i que gràcies a les noves tècniques digitals s’ha pogut reinterpretar i oferir al públic. “A mi m’agrada dir que és un llibre pensat per fer pensar, que el lector es pregunti coses amb els jocs visuals que té”, explica.
I és que Català-Roca va ser un fotògraf d’avantguarda molt interessat, no només en la fotografia, sinó també en les tècniques i la semiòtica gràcies a la influència del seu pare, Català Pic, que també era del món. “Abans i després de la guerra havia treballat només en blanc i negre, però quan va anar a viure a Mataró el 1973 aprèn a treballar amb el color”, diu Català Pedersen. És per aquest motiu que considera que va fer de pont entre generacions per posar en comú les tècniques antigues amb les noves.
Tornant al llibre, el fill del fotògraf explica que el seu pare sempre va defensar que la fotografia no era només un art, sinó que era diferent i millor: “Un anhel de dominar el millor dels sentits, que és la vista”. És per això que no el preocupava ser considerat un artista, ja que es considerava “un professional traductor de la realitat en imatges”. “Tenia un respecte molt deontològic per la llum natural, no feia res artificial si no estava molt justificat, i això es veu al llibre”, conclou Català Pedersen.
El vincle amb la Golferichs
La Casa Golferichs té un vincle amb la família Català-Roca. I és que des de fa més 20 anys que el centre cívic va engegar el projecte Francesc Català-Roca (quan encara era viu) per reivindicar el seu nom perquè “era molt reconegut a Europa i no tant aquí”. “És un espai petit de fabricació de fotografia i integrat per totes les fases de la fotografia que la gent vulgui experimentar: fem exposicions i tallers, tot destinat a la gent del barri”, explica la directora de la Casa Golferichs, Valentina Sánchez.
Amb tot, Sánchez també destaca la mirada “molt humanista” de la fotografia que tenia Català-Roca. “Era un fotògraf de proximitat perquè anava per la ciutat documentant la vida diària de la gent de peu de carrer”, acaba dient.
