Presentació dels actes en memòria de Salvador Puig Antich a La Model. Foto: Laura Fíguls/ACN
La Model acollirà del 2 al 7 de març un seguit d’actes en commemoració dels 50 anys de l’execució de Salvador Puig Antich en aquest mateix centre penitenciari per part del règim franquista. Sota el títol ‘El compromís vigent. 1974-2024’, durant sis vespres una trentena de referents de la cultura, el dret i la societat civil reflexionaran sobre diversos temes relacionats amb la lluita de Puig Antich i què en queda en l’actualitat.
Els debats es faran a la quarta galeria del centre i seran conduïts pel periodista, activista i expolític David Fernández. Figures del món del pensament, el dret, la literatura, el cinema, el teatre i la música es trobaran cada vespre per recordar el cas, debatre sobre el seu significat polític i social, i reflexionar sobre la vigència actual del combat per la justícia i les llibertats.
Així, entre les personalitats destaquen Anna Sallés, Carles Vallejo, Lluís Llach, Francesc Escribano, Jordi Panyella, Núria Cadenes, Ferran Rañé, Gloria Rognoni, Jordi Coca, Sergi Belbel, Fernando León de Aranona, Manuel Huerga, Xavier Arbós, Sònia Olivella, a més de les germanes Puig Antich. La il·lustradora Maria Corte realitzarà un mural a l’exterior de la presó el 28 de febrer.
Xerrades de tota mena
Cada vespre dues pantalles, un escenari i 300 cadires ocuparan la quarta galeria, la dels presos polítics, on es faran els debats (amb reserva gratuïta). Igualment, hi haurà diverses recreacions en espais emblemàtics de la presó, com el panòptic central, des d’on es controlaven els presos, el locutori on Salvador va parlar amb les seves germanes l’última nit, la cel·la 443 on va estar pres, o la sala de paqueteria on es va instal·lar el garrot vil que el va matar.
El dissabte 2 de març, just el dia de l’aniversari, s’estrenarà la jornada amb una conversa telemàtica sobre la pena de mort i el compromís polític entre David Fernández i l’expresident de l’Uruguai José Múgica, que també va ser pres polític. També intervindran Anna Sallés i Carles Vallejo, presos durant el franquisme, i els actors Juan Diego Botto i Eduard Fernández llegiran textos relacionats amb Federico García Lorca i Salvador Puig Antich, respectivament.
El diumenge serà el torn de la música com a eina de lluita, amb Lluís Llach, Anita Tijoux i Borja Penalba. Dilluns es dedicarà a la literatura compromesa, amb els periodistes Francesc Escribano, Núria Cadenes i Jordi Panyella, o l’activista i escriptora colombiana Laura Restrepo, el poeta David Castillo i l’historiador Ferran Aisa.
El dimarts 5 de març se centrarà en el teatre de combat, rememorant que el mateix dia que Puig Antich també va ser executat a la presó de Tarragona Georg Michael Weizel, procés judicial del qual la companyia Els Joglars va fer l’obra ‘La Torna’, que va generar alhora un consell de guerra contra els seus membres. Hi participaran l’actor Ferran Rañé, exmembre dels Joglars, l’escriptor Jordi Coca o els dramaturgs Berta Prieto i Sergi Belbel.
El penúltim dia serà per als juristes, com Francesc Caminal, Olga de la Cruz, Xavier Arbós, Sebastià Martínez Ramos i Sònia Olivella. A més, el pianista de jazz Albert Marquès tocarà diverses peces de ‘Freedom First’ en directe i connectat amb Keith Lamar, pres al corredor de la mort a Ohio (Estats Units).
L’últim dia serà per al cinema compromès, amb Manuel Huerga, Fernando León de Aranoa, Belén Funes i la directora palestina Najwa Najjar. Les sis jornades es clouran amb una reflexió de les quatre germanes Puig Antich: Imma, Montse, Carme i Merçona.
Els actes també arribaran a altres punts com la Filmoteca de Catalunya les universitats UB, UPF i UAB o el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, on es projectarà la pel·lícula del 2006 de Manuel Huerga sobre el cas i hi haurà col·loquis amb els seus creadors i les germanes Puig Antich.
Puig Antich “no s’oblida”
En la presentació de les jornades, Jaume Roures ha explicat que “l’espina continua clavada” i que la “lluita jurídica no s’ha acabat”. Per això, reivindica el llegat artístic i polític de Puig Antich en els moments posteriors a la seva execució i també a l’actual llegat, que ha de servir perquè les noves generacions revisin aquell cas i actuïn en conseqüència.
Les germanes Puig Antich han agraït el suport moral, social i legal dels últims 50 anys. Han dit que el tenen present cada dia, però evidentment l’aniversari rodó de la seva execució i tots els records que se’n faran és un “terratrèmol emocional” per a elles. “No se l’ha oblidat”, han dit.
