Una pintada feta el 1995 que reclamava una primera idea d’illa d’equipaments al barri. Foto: Arxiu Històric Fort Pienc
El barri del Fort Pienc tal com el coneixem avui dia no s’entendria sense l’illa d’equipaments homònima, on hi ha la biblioteca, l’escola, el centre cívic, l’escola bressol, el mercat i la residència de gent gran. “La plaça Fort Pienc és com la plaça del poble”, diu Gisela Boronat, membre de l’Arxiu Històric Fort Pienc i de l’Associació de Veïns. Però cal recordar que aquest espai no va caure del cel, sinó que es va inaugurar el 2003 fruit d’una llarga reivindicació veïnal.
“Hi ha gent, sobretot jove, que potser es pensa que la plaça Fort Pienc sempre ha estat allà. I no: va costar molt aconseguir-la”, subratlla Boronat, que creu que cal “posar en valor les coses bones que té el barri” i la feina que hi ha hagut al darrere. Precisament amb aquest propòsit neix l’exposició ‘De l’illa Fichet a l’illa Fort Pienc’, a càrrec de l’Arxiu Històric, que des del 9 de juny i fins aquest dijous es pot veure al centre cívic del barri. Es tracta d’un repàs de la lluita veïnal que va agafar força durant la dècada dels 90 –encara que l’associació de veïns havia començat a picar pedra als 70– i que va culminar amb la creació de l’illa d’equipaments.
Tal com recorda Boronat, després dels Jocs Olímpics del 92, els veïns es van adonar que “molts terrenys que s’havien de destinar a fer equipaments de barri estaven passant a acollir projectes de ciutat, com el TNC o l’Auditori”. Tenint en compte la manca d’espai per a equipaments que caracteritza l’Eixample, van decidir reclamar els serveis que necessitava el barri a través de l’anomenat grup de treball de reivindicació d’equipaments, constituït el 1994.
Gràcies a la feina d’aquest grup, que va posar damunt la taula la idea de l’illa d’equipaments, durant el mandat de 1995 a 1999 l’Ajuntament va començar a comprar terrenys i a fer els enderrocs necessaris per construir els nous edificis. A partir de 1999, es van començar a fer obres i finalment, el 2003, es va inaugurar l’illa d’equipaments del Fort Pienc, amb la qual l’arquitecte Josep Llinàs va rebre aquell any el Premi Ciutat d’Arquitectura i Urbanisme.
Tot i que reconeix que encara queden coses per aconseguir (principalment, el CAP), Boronat destaca la importància de l’esforç veïnal que va fer possible la plaça del Fort Pienc i la diferència que va marcar per als veïns. “Abans el carrer Ribes i el carrer Alí Bei feien por”, recorda. Per tot plegat, assegura que “aquesta ha estat la reivindicació que ha canviat més el barri”.
