casavella

El cartell de l’homenatge a Casavella. Foto: Línia Eixample

L’escriptor Francisco Casavella –pseudònim de Francisco García Hortelano– va morir de forma sobtada el 17 de desembre de 2008, deixant un buit irreemplaçable en la literatura barcelonina. Aquest diumenge, 15 d’octubre, l’autor de la novel·la de culte El día del Watusi hauria fet seixanta anys. Coincidint amb aquesta data, la ciutat que el va veure néixer, i que tan bé va retratar ell a les seves obres, li retrà un gran homenatge. No és, ni de bon tros, el primer que se’n fa, però sí que és el més ambiciós. “Fins ara havíem fet homenatges d’amics i per a amics, eren més aviat trobades per recordar-lo. Ara això agafa una altra volada”, reconeix el comissari de l’homenatge i cosí de Casavella, l’escriptor Miqui Otero, que creu que ha estat clau l’impuls de Biblioteques de Barcelona i l’ICUB.

Lluny de concentrar-se en un únic acte solemne, l’homenatge a Casavella omplirà tota una jornada de rutes literàries, debats, concerts i monòlegs musicats. Al matí, els escenaris seran els barris de Sant Antoni, el Poble-sec i el Raval, el territori Casavella. En aquesta zona es faran, de forma simultània, tres itineraris comentats.

Francisco Casavella a la pista de ball en sortir de l’escola: La emoción es lo que cuenta anirà a càrrec de Jorge López, més conegut com a DJ Ragna, que va ser mànager de Peret i amic íntim de Casavella des que eren nens i “compartien classe als Escolapis de la ronda Sant Pau”, remarca Otero. Pilar Romera, amiga de joventut de Casavella, s’encarregarà de la ruta Francisco Casavella: la importància del barri en la seva vida i la seva obra. Finalment, la llibretera Isabel Sucunza, de la Calders de Sant Antoni, oferirà l’itinerari Francisco Casavella entre llibres: literatura al barri. “Casavella era un autor molt gran que va morir molt jove, de manera que els seus amics encara poden parlar d’ell”, destaca el comissari de l’homenatge.

Concerts sí, debats també

Casavella va guanyar el Premi Nadal el 2008 per Lo que sé de los vampiros, però la novel·la pel qual se’l recorda més és El día del Watusi, que ha generat tal fascinació que fins i tot es parla de la “secta dels watusians”. “El Watusi és un mite i això no s’ha de perdre, és el que la fa perdurar en el temps”, diu Otero. Tot i això, no vol que el record de Casavella es quedi aquí. “A vegades s’ha estat injust amb la seva obra. S’ha tendit més a parlar de la seva figura i del seu carisma, perquè realment va ser una alenada d’aire fresc, que de la qualitat dels seus llibres”, afegeix. És per això que no ha volgut que l’homenatge sigui només una mena de festa, com tampoc que es limiti a un seguit de conferències. “La barreja de les dues coses és el que el fa especial”, resumeix.

Ara bé, Otero no sent que Casavella no tingués prou reconeixement en vida. “En va tenir, i segur que hauria anat a més, el problema és que va morir molt jove”, reflexiona. Confessa que amb el temps ha pres més consciència d’això últim: ell ara té 43 anys i el seu cosí va morir amb 45. Amb tot, hi ha una pregunta que es fa sovint: “Quantes novel·les tenia a dins, el Casavella?”.