Gerard Ardanuy, Regidor del Districte de l’Eixample (Fotografia Pamela Martínez)

Fa un any va comentar a Línia Eixample que es capgiraria la inversió econòmica destinada al Districte, tradicionalment el que menys rep per habitant. S’ha aconseguit?
Sí. De fet, aquest 2013 l’Eixample tindrà més de 50 milions d’euros per invertir i estem ja executant una part important d’aquesta inversió. La perspectiva és que en aquest mandat superarem tots els registres històrics de l’Eixample i, segurament, acabarem sent el districte amb més inversió per habitant de Barcelona. Volem apostar per projectes que aconsegueixin que l’Eixample llueixi com la punta de la llança de la ciutat.

Pel que fa al dèficit d’equipaments, els últims dotze mesos han estat profitosos? Quin balanç en fa?
Estem començant a revertir. Jo destacaria el projecte de l’antic edifici de l’ONCE, a Calàbria 66,  com aquesta icona de canvi de model i de prioritats. És un edifici situat al barri de Sant Antoni que va costar molts diners a l’Ajuntament i allà hi estem desenvolupant un projecte que busca ser pràctic i també útil pels veïns.

A part d’aquest edifici, quines altres fites destacaria?
Aquest any també podrem inaugurar l’escola Els Lleurers, a l’Esquerra de l’Eixample, una escola que estava estigmatitzada no fa gaires anys i que s’ha fet nova de dalt a baix. Després tenim algunes obres que anirem desenvolupant al llarg de l’any i que també considerem molt estratègiques. És el cas de l’ampliació de les voreres de Balmes o el projecte del Passeig de Gràcia i la Diagonal.

També s’ha produït un canvi en un tram del Passeig de Sant Joan, el gran oblidat de Barcelona…
La intervenció més estratègica d’aquest govern en aquest mandat és convertir el Passeig de Sant Joan en un eix cívic de primer ordre de la ciutat. Aquest últim any s’han fet esforços per millorar els protocols de manteniment i ara els veïns han quedat molt contents amb la reforma. La idea és treballar no només en fer obres sinó en que aquestes tinguin valor afegit. Volem vincular la reforma a una dinamització del teixit social i comercial i a activitat cultural i econòmica que li doni força.

Continuen les queixes dels pares i mares dels nens d’El Roure. El Districte manté que no hi ha proves d’afectacions per lipotròfia a la guarderia. Es reobrirà al setembre?
Ho podríem afirmar amb bastanta contundència. Hem estat molt escrupulosos amb tot el procés. Els dos informes, tant els que ha encarregat el Districte com el de les famílies constaten que no hi ha causa-efecte en aquests moments i que no reverteix cap perill pels infants o les treballadores. Sí que és cert que en l’anàlisi de l’espai hem detectat algunes situacions que no estaven del tot correctes: hi havia uns increments de potencial d’electricitat estàtica que ens ha fet reaccionar. En les pròximes setmanes ens reunirem amb les famílies per explicar quines accions de correcció farem. Tenim previstes unes obres de l’estructura i farem alguns canvis, fins i tot anant més enllà del que ens marcarien les necessitats tècniques.

Els veïns mostren un rebuig total al mur previst de Diagonal-Castillejos. Quina és la solució?
Davant el primer esbós encarregat a BIMSA ja vam dir que no ens agradava la proposta perquè enteníem que no s’havia tingut en compte els veïns. Des d’aleshores, hi ha hagut diverses modificacions. Després de reunions amb els afectats, la solució que s’aplicarà redueix moltíssim l’impacte, ja que el punt més alt més proper als veïns és de 1,20 metres. L’obertura del carrer Castillejos s’ha de fer perquè el tambor se’n va a baix i el carrer prendrà molt protagonisme.

Finalment, el bus turístic torna a parar al costat de la Sagrada Família…
Valoro molt positivament tota l’operació d’autobusos. Ara que ja estem en temporada alta el tràfic d’autobusos està ben regulat, les zones d’aparcament estan funcionant molt bé i la distribució del turisme està molt millor que l’any passat. Ara bé,  ja fa uns mesos nosaltres vam fer alguns matisos i, com a resultat, les parades de bus turístic que generaven molèsties importants als veïns les vam posar on hi havia la zona blava i els taxis. Col·locar les línies d’autobús turístic aquí encaixa més i ens permet reduir l’impacte sonor i la pressió provocada pels discrecionals. Aquest any l’Eixample tindrà més turisme que mai i aquesta mesura ens ajudarà a equilibrar més la distribució de visitants que arriben a la Sagrada Família.

El renovat i ambiciós complex de Sant Pau serà una realitat a finals d’any. Es convertirà en un referent internacional?
De fet ja ho és. El recinte modernista de Sant Pau està íntimament lligat al barri de la Sagrada Família i la gent el sent molt seu. Serà un èxit perquè el projecte és molt equilibrat. Tindrà pavellons amb pes específic a nivell internacional i es convertirà en una icona de punt de pas d’un cert tipus de turisme. Hi serà per exemple la Casa Àsia, el Centre UNESCO de Polítiques de Salut o un centre forestal de les Nacions Unides. Serà un pol molt interessant, el que haurem de veure és com això ho encaixem en un eix tant important com és l’Avinguda Gaudí i com s’enllaçarà amb el Temple.

La Dreta de l’Eixample està clar que és un pol d’atracció potent. Creu que els veïns de l’Esquerra de l’Eixample se senten una mica oblidats?
En els últims vint anys, l’Ajuntament, sota l’erroni concepte de que la Dreta de l’Eixample és un barri de rics, no s’ha preocupat de la millora continuada del barri. D’altra banda, l’Esquerra de l’Eixample té un pes específic en població i també a nivell d’inversió. Un exemple d’això és el Mercat del Ninot, que el farem nou. L’Esquerra de l’Eixample és el barri que té la Model però que també té el carrer Balmes, l’Avinguda de Roma o una part important de la Gran Via.

El trasllat de la Model és una de les prioritats?
Possiblement és un dels grans reptes del govern de la Generalitat i del nostre. Crec que ens en sortirem, potser no en aquest mandat, perquè no enderrocarem la Model, però ho deixarem tot a punt perquè sigui evident i lògic que a finals d’aquest mandat o principis del proper comencem a treballar. El moment arribarà i serà d’aquí molt poc.

El gran èxit de la Fira Modernista de CorEixample mostra l’esforç dels eixos comercials davant la crisi. Creu que se’ls està donant suficient suport ?
El comerç està patint i per desgràcia seguirà així en els propers anys. L’únic que podem fer és estar al seu costat, donar-los suport i escoltar-los perquè tant els eixos com els mercats estan fent molt bona tasca. Més enllà de lluitar contra les persianes tancades, també cal que dinamitzem econòmicament tots els barris. Ara estem en procés de posar en marxa una Oficina de Promoció Econòmica de Districte perquè ens interessa que la gent que vulgui invertir a l’Eixample ho pugui fer còmodament. A més, volem que el tipus d’inversió que vingui al Districte no només sigui de caire comercial i d’oferta d’hostaleria i restauració sinó que apostin per l’Eixample empreses i emprenedors i s’hi crein nous llocs de feina.

A Fort Pienc heu iniciat un programa per fomentar l’associacionisme entre els comerciants xinesos. Com evoluciona?
És un èxit. Venim d’una cultura que té una visió negativa del comerç regentat pels xinesos i hem volgut trencar aquesta barrera. Molts dels comerços xinesos que estan a l’entorn del Fort Pienc són de petits comerciants familiars. Hem volgut  acompanyar aquests empresaris per aporpar-los a l’associació com un element d’integració i actuar també a les escoles de l’entorn per fer que aquests botiguers, que alhora són pares, s’involucrin a les AMPA. Aquest primer any ha funcionat molt bé i estem aconseguint l’objectiu marcat.

Procés sobiranista

Vosté, que també presideix Unió Democràtica de Barcelona, com veu el procés sobiranista?
A Unió hi ha gent que pensa de moltes maneres i en l’àmbit nacional també. És veritat que el missatge que trascendeix com a oficial de partit és que és nacionalista i aposta pel dret a decidir sens cap mena de dubtes. Però a  nivell personal, em declaro molt però molt nacionalista.
Podriem dir intependentista? Doncs sí. A mi m’agradaria viure en un estat que fos Catalunya. Sóc conscient que la independència d’aquest país no és una qüestió que es despatxi ni en un, ni dos, ni deu anys. La nostra actitud ha de ser de construcció de país però sempre buscant la complicitat de tothom i respectant. Si no tenim un ampli consens de portar aquest país cap a un altre escenari no ens en sortirem. Aquest país serà un estat o no en funció del que vulgui la majoria.

Unió acceptaria una consulta no pactada amb Madrid?
La meva opinió personal és que el marc legal serà el que serà. En aquests moments els pactes amb Madrid són molt complicats perquè tot està molt tens. Si som capaços de desenvolupar un llei catalana de consultes amb un ampli consens, aquest seria un marc ideal per poder-ho fer. Penso que consultar sempre és bo perquè denota maduresa social i política d’un país. Qui nega el dret a que la gent es pugui expressar, per a mi no és democràtic.