Jordi Barnadas, a davant de la galeria. Foto cedida
El juny de 1992, mentre Barcelona comptava els dies per a l’inici dels Jocs Olímpics, l’estudiant d’Història de l’Art Jordi Barnadas obria una galeria al carrer Consell de Cent, el “carrer de les galeries d’art”, concretament al local del 347 que havia quedat buit amb el tancament de la mítica Galeria Ciento. Per celebrar aquests trenta anys de vida, la Galeria Jordi Barnadas va inaugurar dijous passat una exposició col·lectiva amb les obres que una trentena d’artistes vinculats a la galeria han creat especialment per a l’aniversari.
“És un homenatge a la gent que estimem”, diu Barnadas referint-se als artistes però també als clients, ja que defensa que “el més important de la galeria són les persones que la mantenen viva”. En aquest sentit, es mostra molt agraït amb la fidelitat del públic, que no els ha deixat de fer costat ni tan sols durant la pandèmia. “Contra tot pronòstic, no ens va anar del tot malament amb la covid perquè la gent va gastar més en coses de casa”, comenta Barnadas, que celebra, d’altra banda, el retorn dels turistes. “Tenim molts clients locals, però el turisme també és molt important per a nosaltres tenint en compte la nostra ubicació privilegiada”, afegeix.
“Tothom hi pot entendre”
Potser la clau de l’èxit entre clients d’aquí i d’allà és el convenciment de Barnadas que “tothom pot entendre d’art”. A la galeria exposa principalment pintura figurativa –que “no requereix un full d’instruccions per entendre-la”, diu–, un tipus d’art que sovint troba a faltar a la ciutat. “A Barcelona s’ha fet massa art conceptual. Aniria bé que el MACBA, per exemple, fes exposicions més visuals i atractives per al públic general, al qual se li ha de tenir molt respecte”, reflexiona abans de sentenciar que “els qui van plantejar la política cultural d’aquesta ciutat eren massa elitistes”.
