Rigau, treballant des de casa seva. Foto cedida
“Ho veig com una cosa enriquidora perquè m’agraden les noves tecnologies però també és cert que el vincle amb els alumnes es trenca una mica”. Aquesta valoració és la d’en Joel Rigau, un veí de Sant Antoni de 35 anys que fa de professor de tecnologia en una escola concertada entre els barris de la Salut i Llefià de Badalona.
La conversa amb ell té com a objectiu conèixer el testimoni d’un professor que, a causa de la pandèmia del coronavirus, ha vist modificada radicalment la seva forma de treballar. És cert que una part molt important de la ciutadania ha passat a treballar des de casa però, en el cas dels professors, estem parlant d’uns professionals amb una gran responsabilitat social. “La situació actual m’ha obligat a ser creatiu, a buscar altres mètodes d’ensenyar, ja que una classe magistral no té gaire sentit”, explica Rigau.
A les seves classes, a alumnes dels quatre cursos d’ESO, hi ha al voltant de 30 alumnes. Fa servir diverses plataformes digitals per penjar el temari, les activitats i posar els exàmens. També fa una videoconferència a la setmana amb cada classe, on diu que hi assisteixen la meitat dels alumnes. Els que no l’han seguit poden trobar vídeos explicatius a la plataforma web.
El vincle, des d’un punt de vista humà i emocional, que abans comentava aquest professor novell –s’ha començat a dedicar a l’ensenyament aquest any després de deixar el món de l’enginyeria industrial– és quelcom que segurament la tecnologia mai podrà suplir. “Les classes presencials sempre seran millor i algunes coses d’ara funcionen perquè ja ens coneixíem d’abans”, afirma.
Un dels aspectes negatius d’aquesta forma de treballar d’aquests dies la viu amb els alumnes menys aplicats. “Amb els que no tenen gaire voluntat poca cosa es pot fer aquests dies. En aquest cas la feina seria més dels pares”, diu. En canvi, una cosa positiva que ha notat és que hi ha un perfil d’alumne que a classe no s’atrevia a preguntar i que aquests dies envia correus per resoldre dubtes. “Noto que tenen més confiança”, explica.
LA BRETXA DIGITAL
En aquest escenari entra en joc un dels problemes que aquests dies s’està posant damunt la taula: la bretxa digital que pateixen els alumnes que no tenen internet a casa o que disposen d’una connexió precària o uns aparells que no són els adequats. A l’escola d’aquest professor hi ha molt pocs casos d’alumnes que no tinguin internet. De fet, tenen controlat que hi ha un cas per cada 30 alumnes. Tot i això, Rigau explica que, per la mala connexió o per no tenir ordinadors actuals, “hi ha més alumnes que queden penjats ara que abans”. I ara, amb els que queden penjats, ha desaparegut l’acompanyament que abans feia el professor i que és una part imprescindible de la seva feina. I és que, almenys de moment, no hi ha tecnologia que supleixi el factor humà.
