Ramon Nicolau, regidor del Districte de l’Eixample, anuncia les restriccions al pas dels autocars de turistes pels voltants del temple.
Ramon Nicolau, al seu despatx de la seu del Districte de l’Eixample. J. S.
Ramon Nicolau (PSC) no s’imaginava a principis de mandat que durant aquest 2010 seria nomenat regidor de l’Eixample arran del trasllat d’Assumpta Escarp a Ciutat Vella, a conseqüència de les dimissions d’Itziar González i Carles Martí. El canvi, però, no l’agafa per sorpresa perquè ja porta 12 anys treballant com a conseller a l’Eixample i recorda que ell és “una persona de l’equip d’Escarp”. La seva arribada ha coincidit amb el pas de la tuneladora per sota de la Sagrada Família i la visita del Papa Benet XVI al mateix temple.
“El final de les obres de l’AVE al voltant de la Sagrada Família ha estat un descans per als veïns i confiem que la inauguració per part de Benet XVI del temple suposi un punt d’inflexió de les nostres relacions amb la seva junta”, explica Nicolau.
Com ha estat en els darrers mesos?
Es pot dir que només ens hem vist als tribunals per les obres del túnel del Tren d’Alta Velocitat, i ara esperem entrar en un període de diàleg on poguem tractar els problemes del dia a dia i els projectes de futur.
Els problemes diaris els pateixen els veïns amb l’enorme quantitat de turistes.
Els veïns ens han fet una proposta de pla de mobilitat molt ambiciosa, però difícil de combinar amb el turisme. La Sagrada Família forma part de totes les rutes turístiques, és obvi. Però hem de trobar l’equilibri i ho hem de fer de bracet dels responsables del temple. Entenem que els autocars no poden envair tot el barri, tallant carrers sencers.
Suposo que els veïns van demanar la peatonalització dels voltants del temple.
Des de l’Ajuntament tenim ben clar que alguns carrers de l’Eixample han de tenir restringit el trànsit limitant la velocitat a 30 km/h. El carrer Provença és un d’aquests vials. Per aquesta raó, hem decidit prohibir el pas dels autocars per Provença. No pot ser que hi aparquin, ja que només té un carril i tallen tota la circulació.
I a on aparcaran llavors?
De moment podran continuar aparcant als carrers Marina i Sardenya, però volem fomentar que, amb el temps, aparquin tots a la Diagonal, on no molesten tant, o a l’aparcament en superfície de Consell de Cent. Pensem que aquest seria l’espai ideal perquè els autocars aparquin. Per ara, no prohibirem el seu pas per Marina o Sardenya, però hi ha problemàtiques que es poden racionar i, en aquests moments, el fet que un autocar s’aturi davant de la Sagrada Família durant dues hores no s’aguanta.
L’Eixample ha d’afrontar en els propers anys la reforma de la presó Model. Què s’hi farà?
Es va considerar que seria bo mantenir l’estructura amb forma d’estrella que té la presó, però encara s’ha de decidir quins edificis es mantindran i quins s’enderrocaran. Amb l’Associació de Veïns de l’Eixample ja vam elaborar el Pla Director, que especifica alguns equipaments i la creació de zona verda. En resum, enderrocarem la façana d’Entença, que serà zona verda, així com els espais entre les sis galeries de la presó. A la vegada, cada galeria tindrà una finalitat concreta i uns equipaments concrets. Hi haurà equipaments juvenils, una escola, una residència de gent gran… Ara bé, encara resten dos anys d’obres per acabar el centre penitenciari de Zona Franca i, per tant, les obres no començaran fins a mitjans del 2013, i encara tenim molt de temps per acabar de perfilar quins equipaments s’hi ubicaran i com.
Quins equipaments manquen al Districte?
A hores d’ara s’estan elaborant els plans de futur dels diferents barris, que marcaran les necessitats de cada barri a deu anys vista. Durant aquesta legislatura s’ha invertit molt en nous equipaments, però sabem que encara n’hem d’aixecar més. L’Assumpta Escarp repetia sovint una idea amb la que coincideixo. És que cada barri ha de tenir els equipaments que es poden trobar en un poble. I que estiguin agrupats en una mateixa illa d’edificis. A Fort Pienc ho hem aconseguit amb la illa dels carrers Sicília, Sardenya, Ali Bei i Ausiàs March, on s’hi troba el centre cívic, l’escola, el mercat, etc. A Sagrada Família tenim una altra illa i a Sant Antoni s’hi suma l’eix comercial. Però això serà un problema a la Dreta de l’Eixample, un barri molt cèntric, amb població envellida, però molt acabat i, per tant, amb pocs solars per construir-hi. A la majoria de districtes, el problema són els diners. Aquí hi ha dos problemes: els diners i l’espai.
Sembla un barri de pas.
Però, al final, l’important és que l’Eixample continui sent un districte per viure-hi. Ha de continuar sent dels veïns. Si hi ha equipaments de ciutat, grans empreses i oficines… Fantàstic. Però no hem d’oblidar que són sis barris on la gent hi segueixi vivint. No m’agradaria una Eixample desèrtica, com la City de Londres. Hi ha d’haver oficines, però també habitatge.
L’Ajuntament té por d’aquest procés?
Ja no. Fa un temps sí que preocupava, però ara pensem que ja hem guanyat la batalla. S’ha repoblat, cada vegada tenim més veïns, i a la gent no li estranya viure a la Diagonal, per exemple. És una zona atractiva, amb molts serveis… I la gent torna a viure als nostres barris. El gir ja està fet.
