L’abraçada entre la Lola, una de les protagonistes del documental, i la psicòloga Carla Rigol, d’Hèlia. Foto: Línia Eixample
“Hi ha molta més vida després del maltractament”. Aquest és el missatge que queda clar veient La luz invisible, el documental d’Otoxo Productions creat en col·laboració amb Hèlia Dones i Clicme que es va estrenar dimecres passat a l’Ateneu El Poblet. Qui pronuncia la frase és la Lola, però també podria ser la Rosenda, la Cris i tantes altres dones que, com les tres protagonistes del documental, han patit violència masclista.
La luz invisible mostra el camí de víctimes a supervivents que recorren les dones ateses per Hèlia, l’entitat del barri de la Sagrada Família que els ofereix suport integral per sortir i recuperar-se de situacions de violència masclista. El documental posa el focus en el taller de fotografia impartit per Clicme, que va començar a col·laborar amb Hèlia fa dos anys i que pretén que les dones expressin i canalitzin els seus sentiments a través de la imatge. “La cultura i les arts són clau per a l’empoderament de les supervivents de la violència masclista”, diu Carla Rigol, la psicòloga d’Hèlia que ha acompanyat les protagonistes del documental en tot el procés. I així queda reflectit a La luz invisible, quan la Lola retrata la “nova Rosenda” –“la Rosenda del passat no existeix perquè la van matar”, explica ella mateixa– o quan la Cris s’emociona en exposar el seu treball final davant les companyes.
Un mirall per a més dones
“Necessito fer visible el que he viscut perquè hi ha més dones que ho estan vivint”, afirma la Lola, copsant l’objectiu del projecte. En aquest sentit, Rigol recorda que aquestes tres dones “en representen moltes altres que encara no han trencat el silenci o que potser no tenen un altaveu”, i que el documental pot ser “un mirall perquè moltes s’adonin que estan patint violència”. De fet, entre l’equip d’Otoxo, format per joves, hi va haver dones que van ser conscients d’haver patit violència escoltant les protagonistes, segons va explicar una integrant de la productora en el col·loqui posterior a la projecció del documental. Cal tenir en compte que actituds com el control i el menyspreu són “la base de tota violència masclista: s’hi ha de posar especial atenció perquè són indicadors més normalitzats i difícils de detectar”, subratlla Rigol. I també que no hi ha un perfil de víctima: “L’únic factor de risc és ser dona”, matisa.
Moments per a l’alegria
Sense treure pes a la gravetat de les experiències que han viscut les protagonistes, el documental també inclou escenes que conviden a riure i transmet els moments d’alegria que viuen aquestes dones d’ençà que es van conèixer gràcies a Hèlia. Veure-les fent broma amb joguines sexuals a un sex-shop o saltant i ballant durant la manifestació del 8-M demostra la idea que més destaca Rigol. “Les dones ens en sortim”, afegeix.
Per tot plegat, si algú no té clars els conceptes d’empoderament i sororitat, només ha de veure La luz invisible per entendre’ls en la seva màxima expressió.
