El refugi antiaeri de la Guerra Civil que hi ha a sota del Col·legi Mare del Diví Pastor. Foto: Línia Eixample
Els alumnes del Col·legi Mare del Diví Pastor de la Dreta de l’Eixample compten amb un recurs inigualable per entendre la Guerra Civil Espanyola. Quan arriben a aquesta part del temari d’història, la millor lliçó no la troben als llibres ni a les aules, sinó que la tenen a uns quinze metres per sota de la planta baixa de l’escola, on encara es conserva un refugi antiaeri que protegia els ciutadans dels bombardejos durant la guerra. Es tracta d’un dels 1.400 refugis que es van construir a Barcelona en aquella època i que ara la fotògrafa Ana Sánchez està capturant amb la intenció de crear una exposició.
Paradoxalment, l’edifici que actualment acull aquesta escola religiosa, situada al número 38 del carrer Bailèn, va ser la seu del Departament d’Habitatge de la CNT. És per això que, al sostre del vestíbul del centre, encara s’hi poden llegir els noms de líders anarquistes com Buenaventura Durruti o Salvador Seguí, conegut com el noi del sucre. “En comptes de destruir les pintures que ja hi havia, van escriure a sobre els noms dels seus líders i aquí s’han quedat”, diu la directora de l’escola, la germana Celina Prieto.
L’escola religiosa va ser un edifici de la CNT i hi té els noms dels seus líders inscrits al sostre
El refugi que s’amaga a sota del col·legi –construït el 1937 per la CNT– arribava originalment fins a la plaça Tetuan, però les monges van tapiar aquella sortida posteriorment, coincidint amb l’etapa més activa d’ETA, per por a possibles atacs aprofitant la infraestructura, segons explica Prieto, que es coneix el refugi perfectament.
Tot i això, encara es pot visitar, ja que el centre hi celebra jornades de portes obertes de tant en tant. La següent serà de cara a la Fira Modernista de la Dreta de l’Eixample, cap a finals de maig. Serà una bona oportunitat perquè veïns i curiosos puguin recórrer els seus llargs passadissos i observar els diversos compartiments que el formen, com si fossin petites cambres. “És un refugi molt singular aquest”, assegura la directora de l’escola.
Mentre puja les escales per sortir-ne, Prieto s’atura i recorda que ara mateix, a 2.500 quilòmetres, hi ha gent que no pot sortir del refugi on es troba perquè encara cauen bombes del cel.
