El TNC es va inaugurar l’11 de setembre de 1997. Foto: Mar Vila/ACN
L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, va ser la primera obra que es va representar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Va ser l’11 de setembre de 1997, un any després que s’inaugurés la Sala Tallers d’aquest equipament. D’això ja fa 25 anys i, des d’aleshores, pel TNC han passat tres milions i mig d’espectadors. Per tant, i de retruc, tres milions i mig de persones han trepitjat –potser per primera vegada i sense saber-ho– el Fort Pienc.
La notícia de la construcció del TNC al barri va arribar en un moment en què l’Associació de Veïns del Fort Pienc centrava els esforços en la reivindicació d’una illa d’equipaments que hauria d’esperar al 2003 per fer-se realitat. Un gran teatre pensat per a tot el públic català no era precisament el que reclamava el veïnat, però els que hi vivien a prop ho van agrair. “Els terrenys on ara hi ha el TNC feia setze anys que estaven abandonats. Era com un descampat d’extraradi al mig de la ciutat”, explica Gisela Boronat, integrant de l’Arxiu Històric Fort Pienc i de l’associació veïnal.
Boronat també recorda que, de cara a la inauguració de l’edifici, obra de l’arquitecte Ricardo Bofill, van obrir alguns negocis als carrers del voltant que es volien adreçar al públic del teatre. En poc temps, però, van anar tancant. “La gent ve, veu l’obra i se’n va. Molts cops venen autocars de diferents pobles i, en general, els espectadors no es queden al barri a sopar o prendre alguna cosa després de la funció. A més, el mateix teatre ja té el seu propi bar”, comenta.
En aquest sentit, Boronat destaca que l’equipament “està d’esquena al barri perquè l’entrada és per la Meridiana”, cosa que fa que “interactuï poc amb el conjunt del Fort Pienc i amb els veïns”, a excepció d’alguns moments puntuals, com ara la Festa Major, en què els jardins del TNC acullen algunes activitats. “No ens ha aportat gaire dinamització. És un equipament que es troba al nostre barri però que, si estigués en un altre lloc, tampoc es notaria”, afegeix aquesta veïna, que reconeix que té una sensació molt similar amb l’Auditori, un altre gran equipament cultural d’àmbit nacional ubicat al barri.
La Ventafocs de l’Eixample
Una cosa que va sorprendre Boronat als inicis del TNC va ser que la gent digués que “allò estava lluny”, una consideració que no haurien tingut sobre qualsevol altra zona del districte. “El Fort Pienc sempre ha estat la Ventafocs de l’Eixample”, conclou.
