Colau, el dia de la presa de possessió com a alcaldessa. Foto: Ajuntament

El 13 de juny del 2015 va ser un dia històric a Barcelona. L’activista i líder de la PAH Ada Colau era investida la primera dona alcaldessa de la ciutat. Milers de persones, al crit de “Sí que es pot”, van seguir la investidura des de la plaça Sant Jaume. Durant el seu discurs, Colau va ser clara: “En aquestes eleccions hi ha hagut un vot pel canvi, i aquest canvi es produirà. Però també hi ha hagut un vot per les diferències, la pluralitat i els matisos”.

Ja s’han complert dos anys de la presa de possessió de Colau. S’ha produït el canvi que va prometre la llavors flamant alcaldessa? Segurament aquesta pregunta pot tenir respostes molt diferents segons qui les contesti. Això, però, no impedeix que, 24 mesos després, es pugui dir que Colau ha descobert que la política institucional té els seus ritmes i les seves limitacions, especialment quan s’està en minoria.

MESURES APROVADES
L’actual alcaldessa, que ha estat mare recentment, va iniciar el mandat amb molta ambició. Feia falta començar a complir les múltiples promeses fetes a la ciutadania durant la campanya electoral. Han passat dos anys i, segurament, la gran victòria de Colau i el seu govern –primer en solitari i després amb el PSC– és la d’haver canviat, i dominat, l’agenda política de la ciutat. El turisme i l’habitatge, els dos grans temes on els comuns van posar més èmfasis durant la campanya, ocupen ara la centralitat del debat polític. L’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), pactat amb ERC, ha estat la seva victòria més important. Pensat per intentar controlar el turisme, el pla ha prohibit nous hotels a les zones amb més oferta. Tot i això, el turisme ha continuat creixent i la regulació ha estat recorreguda pels hotelers.

Pel que fa a l’habitatge, Colau ha aprovat un altre pla, aquest acordat amb el Grup Municipal Demòcrata (antiga CiU) i Ciutadans, que preveu més de 8.000 pisos nous fins al 2025 per ampliar el parc públic de lloguer. En paral·lel, però, l’alcaldessa ha vist com precisament els preus del lloguer han crescut i com els desnonaments no s’han aturat. Relacionat amb l’habitatge, tot i que va més enllà, hi ha el Pla de Barris. Amb un pressupost de 150 milions d’euros, invertirà en una quinzena de zones vulnerables.

A la llista de mesures aprovades també s’hi pot afegir el pressupost d’aquest 2017, que Colau va tirar endavant després de recórrer a una qüestió de confiança, i l’anunci de la cobertura de 200 metres de la ronda de Dalt, tot i que la mesura ha estat criticada pels veïns per la seva poca ambició.

FRONTS OBERTS
Aquests dos anys, però, també es caracteritzen pels fronts que Colau ha anat obrint i que no ha pogut tancar o, en alguns casos, ni encarrilar. En l’àmbit de la mobilitat, una de les banderes d’aquest govern, és on segurament hi ha més problemes a dia d’avui. El túnel de les Glòries, el conveni del metro –en vaga–, la unió del tramvia per la Diagonal i la superilla del Poblenou estan portant més d’un maldecap al govern municipal.

Glòries i el metro són problemes heretats. En el cas del primer, la decisió d’aturar les obres, però, no ha agradat ni a l’oposició ni als veïns. Pel que fa al metro, ja hi ha hagut més de vint dies de vaga des de l’inici del mandat. D’altra banda, la superilla ha estat un projecte que ha generat polèmica i que ha estat rebutjat per una part del veïnat. Hi ha hagut errors que el mateix Ajuntament ha admès. Per últim, la unió del tramvia per la Diagonal, un dels projectes que el govern encara amb més determinació, no té consens polític ni tècnic.

A banda de la mobilitat, una altra de les qüestions que de moment Colau no ha pogut arreglar és la del top manta. Tot i els plans d’inserció municipals, s’han continuat vivint escenes tenses amb persecucions policials. De fet, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants ja ha alertat que aquest estiu pot tornar a ser problemàtic.

VALORACIONS OPOSADES
El balanç de l’oposició és molt crític amb Colau. El Grup Municipal Demòcrata ha parlat d’un “suspens estrepitós”, mentre que ERC ha deixat clar que avui no investirien l’alcaldessa. Per la seva banda, Ciutadans creu que Colau “tapa amb decisions ideològiques la seva incapacitat per gestionar”, mentre el PP creu que el govern “divideix i gesticula però no governa”. Per últim, la CUP veu una oportunitat de canvi perduda. Aquest malestar va quedar palès durant el plenari del 26 de maig. Tota l’oposició, amb l’excepció de la CUP i del regidor no adscrit Gerard Ardanuy, va reprovar la gestió de Colau i el seu govern. Era la quarta reprovació durant els dos anys de mandat.

El govern, lògicament, també ha fet la seva valoració. En una roda de premsa, l’alcalde en funcions, Gerardo Pisarello, que va comparèixer acompanyat del socialista Jaume Collboni, va defensar que han fet front a la situació d’emergència social generada per la crisi i han “canviat l’agenda política” per posar la lluita contra les desigualtats i el dret a l’habitatge al centre del tauler polític. De totes maneres, Pisarello va dir que es mouen a llarg termini: “No pensem en el 2019, sinó en el 2030. Estem establint les bases d’un gran canvi”.

I Colau? Quin balanç fa? Des del seu perfil de Facebook ha remarcat que “un canvi profund, de valors i de polítiques, mai no es produeix d’un dia per l’altre”. “Estem posant les bases per a un futur més just, més democràtic i més fratern”, afirma. La segona part el mandat està a punt d’arrencar. Caldrà veure com acaba el partit.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram