El president de Cor Eixample ens rep a la seva òptica, Llobet Òptics, pocs després de la 12a Fira Modernista, l’emblema de l’eix. Parla dels plans de futur de la nova junta i del nou impuls que volen donar a l’associació. Posa èmfasi en la feina en equip i en l’esforç, per tal de superar situacions difícils, amb el lema “una crisi és una oportunitat”.
Quin balanç fa de la 12a Fira Modernista, que es va celebrar fa uns dies?
Molt positiu. El primer dia de fira va ser superior al de l’any passat. El segon va ser espectacular i el tercer va ser més pausat. La gent que va venir no va causar cap problema.
Ha estat la primera fira de la nova junta de l’eix, que vostè encapçala. Com l’han viscuda?
Amb molta alegria i ganes. Tots som Cor Eixample. La junta sempre potenciarà totes les activitats que els socis vulguin fer, els ajudarà.
La Fira Modernista és un reclam per atraure visitants. A dia d’avui, com veu la situació del comerç de proximitat? Creu que està sortint del túnel?
Podríem dir que sí. Amb les estadístiques s’està dient que el petit comerç, respecte a temps enrere, està evolucionant cap amunt, cosa que vol dir que està facturant una miqueta més que l’any passat. La mitjana seria un 5%, tot i que hi ha gent que en el seu moment no va fer els deures i ara no pot estar en aquest tant per cent. Els deures s’han de fer quan toca, amb les eines que proporcionen els eixos comercials, la Cambra de Comerç, la regidoria, Barcelona Activa… Però si quan et proporcionen les eines no tens ganes de treballar, no estaràs en la mitjana.
Però la crisi ha estat molt dura.
Molt forta, sí.
Creu que això pot ser una excusa per no haver “fet els deures”?
Jo, si em poso davant d’un elefant, tinc dues solucions. O fugir o fer-li front. En l’economia passa el mateix. Una crisi no és un problema, és una gran oportunitat.
Com per exemple?
Per formar-te. Si tens menys feina, tens més temps per aprendre. Per això tenim la Cambra de Comerç, la regidoria…
Considera que Cor Eixample ha suportat millor la crisi, per la seva tipologia de botiga, que altres zones de la ciutat?
No. Ara som uns 200 associats. N’han marxat però n’han vingut de nous. Els que ja no hi són no veien la quota de l’eix com una inversió, sinó com una despesa. Altres no han volgut dir per què han marxat. Potser esperaven més de l’associació, no puc dir mentides. Però penso que amb l’impuls que volem donar a Cor Eixample, molts d’aquests establiments s’afegiran al carro.
Pot ser una solució atraure turistes a les botigues?
Primer de tot hem de saber si estem preparats per acollir turistes. Des de Cor Eixample ja volíem anys enrere crear un sistema amb el qual, mitjançant una aplicació mòbil o codi QR, el turista quedés informat dels serveis que proporcionen els socis de l’associació.
Com està aquest projecte?
En el seu moment l’Ajuntament ens va dir que no féssim res perquè ells ja ho farien.
I en què ha quedat tot plegat?
Això es va quedar així. Sé que han fet alguna cosa, però la nostra idea era una mica diferent. Ara veurem què fem perquè creiem que s’ha d’atendre el turista i li hem de donar el que els catalans estem acostumats a fer: ajudar i prestar servei. Quan estic en una ciutat estrangera agraeixo molt que em diguin els horaris de missa, on són les farmàcies… Tot el que necessiti.
En aquest sentit, els turistes van ser una de les principals raons per la qual es va decidir obrir cinc diumenges al maig i a l’octubre, però sembla que no han tingut –almenys els del maig– gaire èxit…
A Cor Eixample creiem que no tenim el teixit per ser una zona turística. A més, no fa falta que obrim tots en diumenge, perquè quin és el dia que es reuneix la família? Set dies i descansa’n un. Els diumenges ja hi ha llocs oberts. Tot i així, nosaltres volem deixar llibertat perquè qui vulgui obrir ho faci.
De fet, vostès han abandonat Barcelona Oberta, partidària d’obrir més per atendre els turistes.
Cor Eixample va entrar en aquesta associació a instàncies de l’anterior presidenta, la qual, quan va marxar, va dir que ens donéssim de baixa, perquè no volia que la nova junta carregués amb una cosa que no havia decidit. Va ser d’una elegància impressionant. Però és que, com he dit abans, el nostre comerç no té caràcter turístic.
Per tot el que em diu entenc que no es plantegen la possibilitat de reingressar-hi…
Ho ha de decidir la junta. Ells ja s’han posat en contacte amb nosaltres, però fa molt poc temps que hem començat i encara no ens hem reunit.
Però ha quedat clar que, pel tarannà de les seves botigues, Cor Eixample està més còmode a la Fundació Barcelona Comerç.
El nostre teixit encaixa més a la Fundació. No n’hem sortit mai perquè ens sentim còmodes, perquè el seu projecte ens sembla molt correcte. En canvi a l’altre [el de Barcelona Oberta] no sabíem com encaixar-hi.
Parlant de Barcelona Oberta i la Fundació, el preocupa que hi hagi una certa desunió entre els comerciants?
Com a Cor Eixample volem harmonia. En el cas de les dues associacions, si es poden arribar a entendre, molt bé. Si és que no, que facin com una parella: si no poden anar junts, millor que se separin. Però que no s’ataquin ni es facin mal els uns als altres. L’important és que es respectin.
S’anirà per aquest camí?
D’entrada puc dir que a la Fundació hi ha nou president i junta. Hem d’esperar, però no perquè ho hagi fet malament la junta anterior, sinó perquè quan n’hi ha una de nova, de vegades es produeix un canvi de ritme. L’important és arribar a la meta.
Una altra de les qüestions que preocupa el sector és la proliferació de centres comercials. Està amoïnat pels efectes que té sobre el petit comerç?
Sí. Però la sort que té el comerç de proximitat és que té una manera diferent de treballar que les grans superfícies. Estem parlant del tacte. En un centre comercial ets un número, un consumidor que hi va a deixar diners, però en una botiga tu ets una persona amb noms i família. El botiguer ha d’afalagar el client.
Fer els deures, vaja.
Sí. Els clients s’han de cuidar, no aguantar. El teu sou te’l donen les teves vendes, qui et compra. La meva mare sempre deia que si tractes bé els teus clients, ells et tractaran bé a tu.
Canviant de tema, el cartipàs municipal ha variat recentment i la socialista Montserrat Ballarín és la nova regidora de Comerç i també del Districte. Com valora aquests nomenaments?
De cinc estrelles.
És el tercer responsable de Comerç en un any…
La Montserrat Ballarín va estar aquí a la Fira Modernista, a la roda de premsa, al sopar, al pregó… Què et puc dir de la Montserrat Ballarín? Va parlar amb nosaltres i es va posar al dia. Veni, vidi, vici.
Nova junta, nou impuls, nova regidora de Districte i de Comerç… S’ha acabat la crisi?
És com la Renaixença. És una nova llum i l’hem de saber aprofitar.
