Baixem al carrer

En Marcel, un tècnic de la Creu Roja, baixant la Carmen al carrer amb una cadira especial. Foto: Martí Petit/Ajuntament de Barcelona

La Carmen Llamas es va criar en una barraca en plena postguerra i va començar a treballar als nou anys. Quan encara era molt jove, va haver de tirar endavant dos fills pràcticament sola i, ja de més gran, va caure malalta. Ara, als seus 78 anys, ja no recorda què era la vida sense la diàlisi. En fa quatre sessions a la setmana i, si no fos pel programa Baixem al carrer, només sortiria de casa per anar a l’hospital. Aquest projecte que gestionen conjuntament l’Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja permet que, cada dijous, la Carmen pugui passar unes hores fora del seu pis del carrer Carretes amb cap més objectiu que passejar. Per això és el seu dia preferit de la setmana.

A les deu del matí, ben puntual, un equip de la Creu Roja es presenta al seu portal. Porten el que es coneix com a cadira pujaescales, que, com el seu nom indica, té un mecanisme capaç de salvar els esglaons que separen el segon pis on viu la Carmen del carrer. L’edifici té ascensor, però és petit i no arriba fins a la planta baixa (hi ha un tram d’escales que cal superar tant sí com no). Per a una persona amb mobilitat reduïda com ella, aquesta cadira és imprescindible. I només n’hi ha tretze a tota la ciutat.

El Marcel Gonzálvez, integrador social i tècnic de la Creu Roja, és l’encarregat de picar al timbre de la Carmen i de portar-la al carrer, com fa amb unes quatre o cinc persones cada dia. Ella l’espera amb candeletes. Quan acaba el seu servei, el tècnic la deixa amb un voluntari de l’entitat, en Rafael López, i se’n va a un altre domicili.

Tres hores que són oxigen

A la Carmen se li dibuixa un somriure a la cara quan veu el Rafa amb la cadira de rodes preparada. Sap que, durant les pròximes tres hores, podrà anar als llocs que més li agraden. La primera parada és una cafeteria, on gaudeix d’un suc i un parell de dònuts. Després toca visitar la Loteria Valdés de la Rambla per comprar, com sempre, un número acabat per l’edat que té. I, després d’aturar-se a veure algun artista de carrer, no pot faltar la passejada pel Mercat de la Boqueria. Que per què li agrada tant anar-hi? Fàcil: “Perquè m’encanta la tonyina en escabetx”, reconeix. La importància dels petits plaers.

Totes aquestes activitats quotidianes per a la majoria de persones adopten un caràcter excepcional per a la Carmen. “Poder sortir em dona vida”, assegura. Confessa que al seu pis se sent molt sola i que plora sovint. “És molt dolenta la soledat. No puc parlar amb ningú. Em cansa la tele, em cansa la ràdio…”, afegeix. Aquesta sensació d’abandonament es trenca durant l’estona que passa amb en Rafa. Ell intenta que oblidi el patiment encara que sigui per unes hores, i l’eina que més li funciona és el sentit de l’humor. “Em fa riure molt, és divertit”, celebra ella.

Baixem al carrer

En Rafa, voluntari de ‘Baixem al carrer’, ensenya una foto celebrant l’aniversari de la Carmen. Foto: Anna Utiel

“No puc canviar la seva realitat, l’únic que puc fer és fer-la riure amb tonteries i mirar de treure ferro a la situació que viu. És l’únic moment de la setmana en què pot desconnectar”, diu el Rafa. Aquest home de 62 anys, ja jubilat, considera que el fet d’haver viscut bona part de la seva vida en un barri obrer com el Bon Pastor l’ha sensibilitzat en diverses causes socials. “Sempre he fet voluntariats i ara he agafat aquest compromís setmanal amb el Baixem al carrer”, explica.

Admet, però, que no és una tasca fàcil i que sovint desgasta emocionalment veure de prop casos tan durs. A més, cal tenir en compte que els voluntaris també tenen familiars dels quals tenen cura, com fa el Rafa amb els seus pares, que són molt grans. En cap cas ho diu com a queixa personal, sinó com a crida a augmentar els recursos per a persones com la Carmen. “Hi hauria d’haver més serveis. Suposo que es fa el que es pot, però no s’arriba”, lamenta. Conscient d’això, ell continuarà acompanyant la Carmen en el seu passeig dels dijous. “Per militància”, defensa. I perquè sap que, si no, ella estarà sola.

Més de 300 ‘Carmens’

Fins fa poc, el Baixem al carrer només arribava a 44 barris de la ciutat, però aquest 2023, veient l’èxit i la necessitat del programa, l’Ajuntament de Barcelona l’ha ampliat als 73. Segons la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, el pressupost del projecte s’ha incrementat en un 55% per poder arribar a cada barri barceloní.

En l’últim any, tal com ha informat Tarafa, es van fer “unes 3.890 baixades al carrer” i en van gaudir al voltant de 300 persones, de les quals el 60% eren dones. Dones com la Carmen, que insisteix a expressar el seu agraïment al Rafa perquè sap que “si no fos per ell, no sortiria”. L’aprecia molt, però continua canviant-li el nom habitualment. Li diu Àngel, perquè així es deia el primer voluntari que va conèixer. Ben mirat, potser no s’equivoca tant.

Baixem al carrer

La Carmen, usuària del programa ‘Baixem al carrer’, somrient durant el seu passeig setmanal. Foto: Anna Utiel

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram