El públic barceloní i de l’àrea metropolitana del K-pop acostuma a tenir entre 12 i 20 anys. Foto: Twitter (@MANGAbcn)
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a Barcelona només hi viuen 900 sud-co-reans. Tot i això, a poc a poc hi ha més llocs en els quals es pot gaudir d’aquesta cultura llunyana, com ara el Centre Cívic Casa Golferichs i el Centre Cívic Urgell, on a finals de setembre començaran tallers de cuina i de llengua sud-coreana.
La professora de cuina que portarà aquests sabors orientals a la Casa Golferichs, Jenny Teng, assenyala que no hi ha una zona concreta on es concentri aquesta gastronomia, sinó que està repartida per tota la ciutat. En gran part dels restaurants, indica, es pot trobar el seu plat més popular: el Kimchi. “A Corea n’hi ha 300 tipus, però aquí el més conegut és el Kochina, que està fet amb col fermentada i xili picant. És molt sa i té probiòtics” apunta Teng. Pel que fa a les begudes, afirma que també és recurrent trobar el soju, un alcohol destil·lat fet amb arròs i midó. “És com el sake al Japó”, afegeix.
A ritme de K-pop
Dins del món de la música, el que té més presència a Barcelona és el K-pop. L’Olga Madola, que és professora d’aquest gènere musical, explica que dues vegades a l’any organitza concursos de K-pop a l’Espai Jove Boca Nord (Horta-Guinardó) i de Les Basses (Nou Barris). “Són increïbles perquè no només es tracta d’imitar coreografies d’artistes, també d’aconseguir vestuaris iguals que van canviant en cada cançó”, recorda Madola. Paral·lelament reconeix que, “tot hi haver molts fans”, la majoria d’ells, d’entre dotze i vint anys, “no hi ha massa espais on comprar pòsters, discs o foto calls de K-pop més enllà de les tendes Chunichu i Mono Stors del passeig Sant Joan”. En aquest sentit, Madola espera que la cosa canviï perquè cap jove amant d’aquesta mena de música se senti mai sol. “A l’institut molts vam patir bullying perquè ens agradava això. Calen més punts de trobada on ningú se senti estrany”, diu.
Més enllà de ‘Paràsits’
Si parlem de cinema, inevitablement la majoria de barcelonins recordaran la pel·lícula guanyadora de l’Òscar del 2020 ‘Paràsits’, però, tal com insisteix el professor de societat coreana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Manel Brañas, “no reflecteix la Corea real, sinó que mostra una situació marginal”. Segons Brañas, un lloc on trobar cinema representatiu és l’espai Cine Àsia, on cada any es fa una setmana de cinema coreà.
900 sud-coreans viuen a Barcelona, segons dades de l’Idescat referents al 2020
“Les pel·lícules no tenen una temàtica en concret, van des de terror fins a les de temples budistes a zones rurals”, subratlla.
Individualistes
Per entendre millor aquesta cultura, cal conèixer part de la personalitat dels coreans. Un fet que la defineix és que no hi ha cap zona de Barcelona on acostumin a viure “Això és deu al fet que, en part, són individualistes. Per exemple, no segueixen a un partit polític com a tal, sinó a un líder que mereix la seva confiança”, indica Brañas sobre una realitat que comparteix la responsable de l’àrea d’Educació del Centre Espanyol d’Investigacions Coreanes, Anabel Guardia. En l’àmbit laboral, també diu molt d’ells que, tal com explica Guardia, tendeixen a treballar en traducció, restauració o com a guies turístics. És a dir, en feines amb les quals s’identifiquin culturalment. “La majoria vol compartir la seva cultura”, conclou.
