L‘estàtua de la Victòria ja no pot contemplar la ciutat des del seu altar de la plaça Joan Carles I. Ja no mirarà des de la part més alta de l’Eixample la ciutat que va subjugar ara fa més de 60 anys. Ha caigut un dels símbols franquistes que encara subsistien a Barcelona, descaradament, vergonyosament. Sovint es parla de la Memòria Històrica i de la retirada d’aquest tipus de símbols, que l’únic que transmeten és totalitarisme, submissió i por. I, per fi, es van retirant, l’escultura de la Victòria és l’última d’una llarga llista de monuments retirats a la ciutat comtal. El Monument als Caiguts o el monument a José Antonio Primo de Rivera ja han desaparegut dels seus carrers. Encara, però, queden un munt de plaques amb les fletxes i el jou al costat de porteries d’edificis. S’ha de fer un gest fort i valent per tal de treure-les, d’una vegada per totes, del dia a dia de la ciutat. El pla per retirar-les preveu que els veïns siguin els encarregats d’avisar l’Ajuntament per tal que les retirin. Per què no ho fa el govern municipal d’ofici, tal com ho marca la Llei de la Memòria Històrica? És important, també, que aquestes escultures i plaques, tot i desaparèixer dels carrers, no es destrueixin. L’escultura de la Victòria formarà part de la col·lecció del Museu d’Història de la ciutat. Això és bàsic per tal de reforçar la recuperació històrica. Malgrat el dolor que puguin transmetre aquests símbols, cal exposar-los i explicar-ne el seu origen. Per a que els joves sàpiguen la veritat, per una banda, i per a que la societat no s’oblidi dels errors del passat.
