L’actriu Núria Villadén fent una figura a Pole Dance BCN, durant una classe. Foto: Toni Delgado
Els ulls de Núria Villadén (Reus, 1995), vius i enèrgics, observen la barra fixa de pole dance com si fos un espai que no s’acabés mai. L’actriu hi veu reptes infinits. “Per a mi la barra és disciplina, motivació i recompensa, perquè, esforç rere esforç, hi ha un progrés i un procés. Potser la pròxima classe assoliràs la figura, la pirueta o el gir que no et surten avui. A més, el pole dance t’ajuda a millorar la visió de tu mateixa i del cos. La meva autoestima ha crescut molt”, confessa, orgullosa.
Aquesta alumna de l’escola Pole Dance BCN, a l’Eixample, ha anat arraconant pors, complexos i prejudicis, per abraçar la seguretat. “Vaig començar amb les teles aèries i, quan veia les classes de dansa en barra, no em plantejava apuntar-m’hi perquè m’imaginava que la societat em diria que és sensual o sexual”, reconeix.
El cas és que va haver-hi un moment en què, per qüestions logístiques, Villadén no podia assistir a les classes de teles aèries i va provar amb el pole dance. “Vaig començar tímida i més tapada, i ara m’hi sento com a casa en un grup sensacional de companyes. Aquí ningú et jutja i tothom festeja el teu creixement”, s’obre la Núria, que ara fa les dues classes.
El pole dance té un origen incert. Hi ha qui defensa que prové del mallakhamb o mallakhamba, un esport tradicional de l’Índia, una espècie de ioga aeri practicat en un pal vertical. Altres creuen que ve del circ i de les fires ambulants d’inicis del segle XX. No hi ha dubtes, però, que a la dècada dels 50 la dansa en barra es va popularitzar als cabarets i que l’espectacle solia acabar amb un striptease de la ballarina. Sovint es valorava més aquest final que no pas la tècnica, l’habilitat i l’esforç que hi havia darrere, i, per tant, la dona es veia com a un objecte.
Autoacceptació
Ara, el pole dance és un símbol d’empoderament, força, superació i autoacceptació, i, lògicament, no té aquell colofó. Quan van obrir les primeres escoles de dansa en barra al món, només hi havia un tipus de pole i era amb tacons. Potser per allunyar-se dels tabús, es va començar a fer descalç i, d’alguna manera, es van desterrar i eliminar els tacons, recuperats des de fa un temps i que també són símbol d’empoderament. El pole amb tacons es coneix avui dia com a exotic pole, té elements una mica diferents dels de l’inici i busca més la coreografia que el pole esportiu.
L’arribada de Sofía Abascal (Argentina, 1993) al pole dance va ser fruit de la casualitat: una companya de la universitat va presentar-se un dia a l’aula amb un peu adolorit. La noia feia dansa en barra. Després de fer-li moltes preguntes i veure uns quants vídeos, Abascal s’hi va apuntar.
“Gràcies a aquest esport m’he trobat a mi mateixa“, afirma Sofía Abascal, una alumna
“Gràcies a aquest esport m’he trobat a mi mateixa i he millorat la gestió de la frustració perquè hi ha dies en què et surt tot i altres en què et passa tot el contrari. Et fa relativitzar les coses i els problemes, i m’atreviria a assegurar que també prendre decisions més encertades”, enraona la Sofía.
Abans era “la típica persona” que s’apuntava uns mesos al gimnàs i no hi anava, per molt que el tingués a sota de casa. Ha canviat l’estil de vida. “El pole dance em convida a superar-me i a tenir hàbits saludables, des de l’alimentació al descans, passant per la constància. Són detalls que després es veuen a la barra”, comparteix Abascal.
Un cartell al carrer
Tania Marinho (Venezuela, 1983), directora i fundadora de Pole Dance BCN, escolta atentament la Núria i la Sofía, les dues alumnes d’intermedi avançat que han volgut compartir la seva experiència. Ja han passat 16 anys des que la Tania va veure un cartell al carrer i es va estrenar en el pole dance, que en aquells moments només era amb tacons. Es buscava més la sensualitat i no tant el vessant esportiu.
L’alumna de Pole Dance BCN observa la barra fixa. Foto: Toni Delgado
El que va començar com una simple afició es va convertir en una gran passió i, amb el temps, en la seva professió. Només quatre anys després de debutar com a alumna, Marinho obria la seva escola de dansa en barra i ho feia amb una filosofia innegociable. “Som un espai al qual les dones venen a treballar-se elles mateixes. Estan fent classe en culot o pantaló curt i top davant el mirall. Entre companyes s’ajuden i s’aplaudeixen quan, per exemple, fan una figura nova. No hi ha competència i sí molta motivació. És un repte personal i, des de Pole Dance BCN, promovem que es gravin perquè així són més conscients de la seva progressió”, defensa la directora.
“En la primera classe potser la figura o el gir no et surten, en la següent, t’hi aproximes més, en l’altra ho fas millor… I quan t’acaba sortint, reps un xut d’adrenalina, felicitat… És indescriptible comprovar com et superes a tu mateixa i ets capaç de fer allò que t’ensenya la professora”, continua Marinho.
L’escalfament
Les classes, de diferents nivells, són d’hora i mitja, i la primera mitja hora està dedicada a l’escalfament, fonamental per evitar lesions i que funciona com a preparació per a la sessió. A l’escalfament es fan exercicis de força per preparar els músculs, elements de flexibilitat i estiraments.
Piruetes, girs, pujades…
En una pirueta, el centre i qui gira és la persona, que utilitza la barra com a element. En el gir, la barra és l’eix. Hi ha dos tipus de pujades a la barra: la pujada bàsica, que s’ensenya a iniciació i és amb els genolls, i a intermedi avançat s’aprèn la pujada lateral, que es fa amb els turmells i amb el cos a un costat de la barra i no al centre. Les inversions són amb les cames paral·leles al terra, separades de la barra i amb la utilització, per tant, de les mans. El cos, com ja indica la paraula, està al revés, invertit. Mentre que les combinacions consisteixen a fer diversos elements sense baixar de la barra o sense aturar-se.
“No hi ha competència i sí molta motivació; és un repte personal”, diu Marinho, la directora
La part final de la sessió és una coreografia amb la combinació d’elements que s’han après aquell dia, i també s’hi fan estiraments. A iniciació les dones van amb samarreta de tirants i short o pantaló curt, mentre que a intermedi ja ho fan en top perquè comencen a utilitzar el costat del cos i aquest necessita estar en contacte amb la barra.
Repàs dels elements
A Pole Dance BCN fan classes de pole dance, exotic pole i teles aèries, en què la tela està penjada al sostre i algunes de les figures són força semblants a les de la dansa en barra. Hi ha sessions complementàries de força i flexibilitat —30 minuts d’exercicis de força i el mateix temps per als estiraments—, i el freestyle és un entrenament per lliure per repassar els elements que s’estan assolint.
Núria Villadén agafa una mica d’aire durant l’entrenament. Foto: Toni Delgado
Amb el pole dance s’augmenta la força i la flexibilitat, es tonifica el cos i es guanya coordinació. El domini de la tècnica farà que les figures surtin amb lleugeresa i suavitat. Ingredients i arguments que el podrien convertir en un esport atractiu per als Jocs Olímpics. De moment, ja hi ha competicions estatals i internacionals.
“Si el pole dance fos olímpic, evolucionaria en tots els sentits i arribaria a molta més gent. Els Jocs t’atorguen un impacte difícil de calcular. Això sí, ja és un esport, no li cal formar part del programa olímpic perquè se’l consideri com a tal”, reivindica Marinho.
