L’exposició sobre Núlia Feliu vol desmitifcar la imatge de “tieta de Catalunya”. Foto: Guillem Roset/ACN
El Palau Robert va inaugurar el passat 13 de febrer l’exposició Núria Feliu al Palau (Robert), una mostra que busca trencar amb la imatge de Feliu “com la tieta de Catalunya” i reivindicar els 50 anys de carrera musical, per això se la presenta com “l’artista, la diva, la icona, però també la veïna i l’activista”. En un recorregut per cinc ambients, l’exposició s’endinsa en la vida i obra de l’artista i aborda els seus orígens artístics, la seva eclosió i consagració, conreant tots els estils i sent part activa de la vida cultural i social del seu temps.
La mostra l’ha comissariat Òscar Dalmau, amb el guió de Julià Guillamón. En declaracions a l’ACN, Dalmau ha explicat que la iniciativa neix per “reflectir tot el que ella va fer durant la carrera professional, des del Mercat de Sants on interpretava en el seu primer escenari com a venedora de llegums, després la carrera teatral, fins al salt a la música”.
Dalmau continua dient que l’exposició reivindica Feliu com a icona. “Hi ha qui només la veu amb la visió d’una col·laboradora de televisió”, lamentava Dalmau fent referència al fet que les generacions joves recorden la figura de Feliu en la seva darrera etapa professional quan cantava poc i es dedicava a recitar.
Material inèdit
L’exposició recrea un particular escenari on el visitant se sent entre bambolines i ofereix diverses produccions audiovisuals, retalls de diaris, pòsters, fotografies, cartells i anuncis. Entre el material inèdit que s’hi pot veure hi ha programes dels arxius de Televisió Espanyola on es pot veure Feliu l’any 1971 cantant en anglès al costat del trio de Tete Montoliu. També es pot veure Feliu cantant i tocant el piano, una imatge que es va repetir poc posteriorment. De fet, una de les imatges inèdites més curioses relacionades amb el seu barri són les d’un concert a l’antiga plaça de Sants el 1971, que es van extreure de l’arxiu de Televisió Espanyola, i que pràcticament no les ha vist ningú que no hi fos allà aquell dia.
L’exposició recorre totes les facetes que va tenir Feliu. Des de la seva època al teatre, fins a la seva reivindicació de la llengua catalana. I és que l’artista va tenir una trajectòria marcada per l’ambició artística, la visió universal, el catalanisme i també l’estima pel Barça. Es va convertir en una gran dama del jazz traduint els grans èxits internacionals del gènere al català.
Amb tot, l’artista, que era coneguda a tot l’Estat, va participar sovint als mitjans, com a Televisió Espanyola, que li va dedicar un monogràfic durant el franquisme tot i que cantava en català.
Òscar Dalmau: “La Núria Feliu em va convidar a fer un cafè a casa seva i a agafar tots els discos que volgués”
