Desnonen una dona amb un nadó d’un pis de Sant Antoni que havia estat un narcopís

A l’entresòl del número 163 del carrer Tamarit hi vivia fins avui la Shardonelis, el seu nadó d’un any i la seva parella. Tots tres han estat desnonats per la comitiva judicial i els Mossos d’Esquadra. Han marxat pacíficament, tot i que visiblement contrariats i molestos amb els serveis socials i l’arquebisbat de Barcelona, el propietari del pis.

Aquest habitatge havia estat abans un narcopís. De fet, va ser al 2020 quan el bisbat va interposar una demanda judicial per fer fora els que hi vivien i gestionaven aquell immoble on s’hi consumia droga i s’hi celebraven festes.

Al març de 2021, però, els ocupants dels narcopís van marxar per la pressió veïnal, que no els volia al barri, i quan el pis va quedar buit hi va entrar la Shardonelis, que és qui finalment ha estat desallotjada pel procés de desnonament iniciat dos anys abans.

“M’està fent fora l’Església. I jo crec que el poble de Déu no fa fora a la gent de casa seva”, ha dit l’afectada a l’ACN mentre esperava l’arribada de la comitiva judicial.

Una alternativa no satisfactòria i una estafa

Tant el bisbat com els serveis socials de l’Ajuntament, però, al·leguen que se li ha ofert una alternativa habitacional i que ella l’ha rebutjat.

“El que m’han ofert era una presó”, ha dit la Shardonelis, que ha explicat que els serveis socials li van oferir anar a viure a una pensió a la que podia traslladar-s’hi amb el seu fill però que ho va rebutjar perquè, segons ella, acceptar-ho suposava perdre la feina. Perquè en aquesta pensió només podia sortir de 9 a 17 i ella treballa com a estilista fins més tard. “No em sortia a compte acceptar-ho. Viure allà i perdre la feina implicava perdre diners”, ha puntualitzat.

A més, la Shardonelis va ser víctima d’una estafa quan va entrar en el pis del que ha estat desallotjada. Quan els ocupants del narcopís van marxar, una dona els va oferir l’immobLe i els va dir que per 3.200 euros els hi donava les claus i els hi llogava durant un any. Ella va accedr però fa uns mesos va rebre l’avís del desnonament i quan va demanar explicacions a la dona, aquesta se’n va desentendre i va dir que no sabia res de cap desnonament.

Tampoc sabia la Shardonelis que l’habitatge havia estat ocupat per un narcopís. Diu que ho va saber al novembre, quan una veïna els va començar a assetjar i acusar de distribuir droga.

Els arguments de l’Arquebisbat

El bisbat ha afirmat que en la seva política de desnonaments no miren qui és la persona que ha de ser desnonada ni el seu grau de vulnerabilitat, sinó que només s’asseguren que hi hagi una alternativa habitacional i recorden que en aquest cas hi era. “Evidentment, no volem que ningú es quedi al carrer”, afirmen fonts de la diòcesi.

De fet, si aquesta alternativa no hi és, el bisbat accepta que se suspengui el desnonament i per això, segons ells, aquest llançament s’havia ajornat ja cinc vegades des que van iniciar el procediment judicial.

El bisbat reconeix que disposa d’habitatges socials però que no poden oferir-ne un en el context d’un procediment d’aquest tipus, perquè això correspon als serveis socials per llei. Es defensen al·legant que Càritas Diocesana ja es coordina amb els serveis socials per posar a disposició de la gent vulnerable els immobles que dedica a aquesta missió.

I afegeix que el pis el vol recuperar per a les necessitats de l’Eslésia, que poden ser allotjar un sacerdot, oferir-lo a gent vulnerable o posar-lo a lloguer per obtenir uns beneficis que van al manteniment dels temples i a l’acció social de l’església,

No sap on anar

La Shardonelis ha dit que ara no sap on anar. Ella el que voldria es buscar un altre pis. A poder ser, un de lloguer social, que diu que és el que es pot permetre. De fet, ha parlat amb serveis socials per entrar a la Taula d’Emergència i li han dit que avui o demà es reuniran amb ella per veure com pot fer-ho.

Diu que quan estigui estabilitzada voldria portar-hi una altra filla que té, de 4 anys, que viu a la República Dominicana.